dissabte, 8 de novembre del 2008

Albert Sánchez Piñol visita la Biblioteca


La trobada del Grup de lectura del mes de novembre ha estat molt especial perquè, gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, ens ha visitat Albert Sánchez Piñol. Vam poder parlar amb ell dels seus llibres La pell freda i Pallassos i monstres i de les seves experiències com a antropòleg a l’Àfrica. Va ser una estona divertida i sorprenent.

La pell freda ha estat una sorpresa en el àmbit de la literatura contemporània catalana en ser una obra original en la temàtica i en l’estil. Nosaltres en som entusiastes, encara que també hem de dir que no va agradar a tots els components del Grup de lectura.

Comencem dient que es tracta d’una novel·la que presenta diferents nivells de lectura. Podem llegir-la com una novel·la d’aventures, fantàstica i encomanar-nos del seu ritme trepidant; però també, i sobretot, fer una lectura metafòrica i pausada, aturant-nos a reflexionar sobre el comportament ètic de l’home davant d’allò desconegut i de la por.

L’estructura és molt sòbria, tant pel que fa al espai reduït com al nombre de personatges. Un antic militant de l’exèrcit republicà irlandès desembarca en una illa perduda al mig de l’Atlàntic on només hi ha un únic habitant, un home esquerp que viu al far. Però no hi són sols i ben aviat coneixerem l’assetjament d’uns éssers monstruosos que venen del mar, els citauques.

Aquesta sobrietat contrasta amb el ritme del fil narratiu. Els atacs dels monstres marins; la relació tortuosa entre els dos homes de l’illa; la presència d’Aneris, una citauca que passa de ser mascota a ser sirena; l’evolució de la mirada del protagonista cap a l’enemic… L’argument presenta una intensa evolució, amb girs que canvien la percepció que teníem de la història, fins arribar a un final trasbalsador que ens torna al punt d’origen.

Com a reflexió final recordar la importància que té la pròpia mirada davant de l’altre. “L’enemic només existeix segons la mirada que li dediquem”.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Lectures particulars

"Mi biblioteca es una suerte de autobiografía” (Alberto Manguel)

Ens trobem els components del Grup de lectura i aquesta vegada la trobada és diferent. No comentem una lectura comú, parlem de lectures particulars. En Jaume ens havia proposat un joc. Havíem de triar un únic llibre que ens agradés especialment, un llibre que tingués per nosaltres un significat rellevant. Aquesta seria la biblioteca íntima del Grup de lectura:

1. Orgull i prejudici de Jane Austen
2. Pedra de tartera de Maria Barbal
3. Camí de Sirga de Jesús Moncada

4. Un home de paraula d’Imma Monsó
5. Modelos de mujer ("El vocabulario de los balcones") d’Almudena Grandes
6. La noia de la perla de Tracy Chevalier
7. Els dimarts amb Morrie de Mitch Albom
8. El príncipe idiota de F. Dostoivski
9. Tòquio blues de Haruki Murakami
10. L’illa del tresor de R.L. Stevenson
11. El cartero de Neruda d’Antonio Skármeta
12. Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
13. El perfum de Patrick Süskind
14. El senyor dels anells de J.R.R. Tolkien
15. Lucidez de José Saramago
16. Les veus del Pamano de Jaume Cabré
17. Tot un caràcter d’Imma Monsó
18. Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar
19. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca

Molts escriptors ens han parlat de les seves lectures més estimades. Us recomanem:

- Jorge Luis Borges, Biblioteca personal. Madrid: Alianza, 2002
http://www.relectura.org/cms/content/view/159/76/
- Vicenç Pagès, “Dos cents llibres que cal llegir"
http://www.vicencpagesjorda.net/cat/rareses/rareses-llista.html
- Hilario J. Rodríguez, Construyendo Babel. Salamanca: Témpora, 2004

dilluns, 8 de setembre del 2008

Fahrenheit 451 de Ray Bradbury

“Potser els llibres ens ajudaran a sortir del pou. Potser podrien ajudar-nos a no cometre els mateixos errors, insensats i maleïts”

Ray Bradbury, Fahrenheit 451. Barcelona: Proa, 2007

Ens trobem els components del Grup de lectura de la Biblioteca per comentar el llibre i veure l’ adaptació cinematogràfica de François Truffaut.

La lectura no ha despertat en tots les mateixes emocions; mentre per alguns es tracta d’una obra apassionant, altres s’hi han sentit decebuts. Ja passa això sovint en les nostres trobades: un xoc de diferents lectures i de diferents sentiments cap a la lectura que compartim.

Però, des de la Biblioteca, no ens podem estar de defensar i recomanar aquest llibre que està considerat un clàssic de la ciència-ficció i és una meravellosa reivindicació del poder de la literatura.

Fahrenheit 451 ens fa entrar en un món aparentment utòpic, envaït pels mitjans audiovisuals i per formes d’entreteniment ràpid, en el qual estan prohibits els llibres. La lectura està considerada un perill per a les persones perquè fa pensar i pot inquietar l’ànima.

En aquesta societat els bombers, en lloc d’apagar incendis, tenen la funció de fer fogueres amb la literatura. Montag, el protagonista d’aquesta història, és bomber i comença a fer-se preguntes i a adonar-se que no se sent feliç. Una noia que passeja de nit i sembla boja l’ensenyarà a mirar la vida d’una altra manera. Veure com una dona decideix morir cremada amb la seva biblioteca l’aproparà al valor dels llibres. I quan comença a sentir la necessitat de fer alguna cosa no estarà sol. Hi ha Faber i sobretot hi ha uns homes–biblioteques que deambulen pels camins amb un llibre en el seu interior. Us podeu imaginar l’amor d’aquests homes cap a la literatura? Quin llibre hauran triat per memoritzar i per què?

En aquest sentit en Jaume ens ha proposat un joc i ens ha fet triar un únic llibre que voldríem salvar de la foguera. Us traslladem a tots la pregunta.
I d’unes lectures a altres. Us recomanem, amb entusiasme, Les cròniques marcianes de Ray Bradbury. Sorprenents, fascinants. Comenceu pel pròleg de Jorge Luis Borges; també, altres llibres que ens parlen de distòpies: 1984 de George Orwell, El món feliç d’Aldous Huxley, Los desposeídos d’Ursula K. Le Guin…

I per últim, el capítol “La biblioteca como sombra” dins La biblioteca de noche d’Alberto Manguel sobre les ombres de les biblioteques, els llibres que han desaparegut i s’han fet desaparèixer al llarg de la història.

dijous, 3 de juliol del 2008

El lector de Bernhard Schlink

Michael Berg és un noi de quinze anys que viu una història d’amor amb una dona vint-i-un anys més gran que ell. La relació segueix uns rituals d’erotisme i lectures en veu alta i, tot i que dura poc temps, determinarà la vida dels dos personatges. Passats set anys Michael retroba Hanna en un judici sobre crims de guerra nazis i descobrirà dos secrets de la dona a qui tant ha estimat.

En Jaume del Grup de lectura de Tossa ens parla del llibre que llegirem aquest mes de juny: El lector de Bernhard Schlink:

Què de nou ens pot dir la Hanna i el noiet després de tants anys de la seva primera lectura?. Una certa por de que el temps hagi envellit les emocions que va despertar en el seu moment… També la por de si agradarà a les noies (em nego a dir-les “miembras”) del Grup de lectura, tenint en compte que la proposta d’aquest llibre era meva… De si aixecarà les passions que va aixecar en mi en aquella llunyana primera vegada… I vet aquí el que hem trobat:

1. Que els anys passen, nosaltres envellim, però la bona literatura roman en el seu lloc: les emocions, les mateixes. Les reflexions més potents encara. La necessitat de fer les paus amb el passat i de no trair la memòria de la Hanna i el noiet són més actuals que mai.

2. Satisfet de la rebuda de les noies del Grup de lectura. En paraules de na Plàcida: “Sembla estrany que en un llibre tan petit puguem trobar-hi tantes coses i tan bones”. La trobada per comentar el llibre ha estat magnífica .

3. I les passions que em va despertar a mi, segueixen vigent en els nous adeptes a El lector?. Definitivament ho són.
I com que, al capdavall, llegir no és res més que encetar noves preguntes a mesura que es van cercant respostes, em venen al cap uns quants interrogants: Poden les circumstàncies externes modificar el record de les vivències íntimes? Es possible conviure amb l’horror del nazisme i sortir-ne sense ferides? Es poden perdonar els horrors? O costa més de perdonar la ignorància? Es pot estimar tota una vida una persona que només es va tenir trenta anys abans? Quin amor és aquest? Som el que llegim? O potser som el que triem? Què hauria triat l’Hanna si hagués pogut? Què el noiet?

No ho sabem, però per això llegim. Llegiu El lector. Us donarà peu a seguir preguntant-vos.

I per acabar, per què no hi han més homes al Grup de lectura de Tossa? Ànim nois, llegir i compartir experiències no perjudica ni la salut ni a vosaltres mateixos. Serà un plaer trobar-vos ara que anem pel Fahrenheit 451 del Ray Bradbury.

dimecres, 2 de juliol del 2008

El palau de la lluna de Paul Auster

Si us diem que aquí, a Bibliotossa, vivim a la lluna, ja us podeu imaginar què pensem d'aquest llibre de Paul Auster. La primera de les emocions de la lectura que us triem i que compartim plenament ens la regala Fogg, el protagonista del Palau de la lluna.

“(…) - Em costa imaginar-te de bibliotecari, Fogg.
- Reconec que és estrany, però no ho sé, potser sí que fa per mi. Les biblioteques estan fora del món real, al capdavall. Són llocs aïllats, santuaris de pensament pur. D’aquesta manera, podré continuar vivint a la lluna la resta de la meva vida…” (1)


Aquest llibre ens explica tot el que va viure Marc Stanley Fogg durant un període de temps molt curt i que ell recorda com el principi de la seva vida. Ell mateix ens ho explica en un extraordinari començament de la història. Us convidem a obrir el llibre i llegir aquestes primeres línees; segurament quedareu tan enlluernats que haureu de continuar endavant, acompanyant el jove en una història d'aprenentatge i de creixement personal. La influència de la lluna travessa tot el text, des del principi fins a final, amb un caràcter simbòlic i poètic. La lluna inspiradora, màgica, amb una cara sempre oculta, però que ens la que ens dóna llum en la foscor i ens permet mirar la realitat d'una altra manera.

Tot va passar l’estiu en què l’home va trepitjar per primera vegada la lluna. Fogg havia arribat a Nova York per estudiar a la universitat l’any 1965, tenia 18 anys i era orfe. Tres anys després toca fons, es queda sense diners, es desprèn del poc que té i decideix abandonar-se totalment a l’atzar sense fer absolutament res. Acaba vivint com un indigent fins que el rescaten Litty Wu i el seu amic Zimmer.

A partir d'aquest moment tota la vida del jove es transforma. Coneix l’amor i comença a treballar per a un vell excèntric que l'iniciarà en els secrets del món a travès dels llibres, dels viatges, de l'observació de les coses i de les històries que l'explica de la seva pròpia vida i de tot un seguit de personatges llunàtics com l'inventor Tesla o el pintor Blakelock. Aquest procés de formació interior culminarà en un inoblidable viatge per l'oest americà i amb el descobriment de la identitat del seu pare.

Meravellosa la lliçó del vell Effing ensenyant-lo a mirar un quadre. La lliçó és un punt clau de la novel·la i serà determinant en l'aprenentatge de Fogg. És aquest: "Llum de lluna" de Blakelock. D'acompanyament, l'adagio de la Sonata per a piano núm. 14, "Clar de lluna" de Beethoven.




1) Paul Auster, El palau de la lluna. Barcelona: Edicions 62, 2002, pàg. 272

dimarts, 1 de juliol del 2008

Benvinguts al bloc de la Biblioteca Municipal de Tossa

Us convidem a entrar Al palau de la lluna.

La Biblioteca Municipal de Tossa us dóna la benvinguda al seu nou bloc que pretén ser una drecera per apropar-nos a vosaltres. Aquí trobareu notícies sobre la Biblioteca, opinions sobre lectures, recomanacions culturals... però esperem molt especialment la vostra col·laboració, els vostres comentaris. Volem saber què penseu, què sentiu...

A la Biblioteca treballem Joan Aragay, Dolors Vila i Carmen Estévez . Ens agrada la nostra feina i ens agrada treballar per vosaltres.