dimecres, 16 de novembre de 2011

"Hablando del asunto" de Julian Barnes

Què més es pot llegir de l’amor i d’un tipiquíssim triangle amorós? Sí, el tema i molts tòpics i moltes veritats de sempre, però Julian Barnes sempre aporta alguna cosa més.

En primer lloc, el seu estil irònic i elegant. Ens ho fa mirar tot d’una altra manera, allò més dramàtic pot acabar sent més tendre; els sentiments més purs poden acabar sent durs i terribles. Barnes et fa passar d’un costat a l’altre, amb un peculiar lucidesa i amb un sentit de l’humor extraordinari. Penso que fins i tot el més romàntic dels lectors s’ho passaria bé llegint aquesta novel·la tan tendra com ferotge en l’assumpte de l’amor.

D’altra banda, la manera particular en què ha construït aquesta novel·la. Stuart-Gillian-Oliver són les tres veus que expliquen tot el que va passar i tot el que està passant entre ells. Dos amics des de la infantessa, dues personalitats molt diferents i enmig ella. Un matrimoni, la separació i un altre matrimoni. I què va passar amb l’amor? Tots tres (i altres veus secundàries) van parlant a algú que els escolta/interroga i van donant el seu punt de vista en aquesta història. No hi ha cap narrador, cada paràgraf es introduït pel nom en negreta del que parla i, evidentment, cadascú explica la seva, hi ha rectificacions, fins i tot contradiccions, i per tant serà feina nostra de creure més a un o a l’altre, o no.

Barnes es especialista en mostrar-nos que no hi ha una única realitat i que mai no podem aspirar a conèixer la veritat, només petites parcel·les de veritat. I què bé que ho fa! Hi ha una segona part, en la qual els tres protagonistes del triangle es retroben passats deu anys: Amor, etcétera. L'assumpte dóna per molt.

Per acabar unes paraules de Mme. Wyatt, la mare de Gillian, encantadora i coneixedora de la vida:

“Yo tengo ya más de cincuenta años, y si usted me pregunta cúales son las reglas inmutables del matrimonio, sólo se me ocurre una: Un hombre nunca deja a su mujer por una mujer mayor que ella. Aparte de eso, todo lo demás es posible”.

Julian Barnes, Hablando del asunto. 4a. ed. Barcelona: Anagrama, 2010, pàg. 151.