Com llàgrimes en la pluja...

“Tiendo a ser un poco sombrío. Miro al lado oscuro. No porque sea un maníaco depresivo, sino porque encuentro la oscuridad interesante. Particularmente en sus aspectos más inusuales. Estoy seguro que tiene algo que ver con mi propia herencia. Soy celta, después de todo. Y los celtas estan fascinados por la melancolía” (Ridley Scott) 

Si hagués d'escollir una única pel·lícula seria aquesta. No sóc molt original, molts altres també la triarien. En la meva tria s'hi afegeix, a banda del valor de la pel·lícula, una càrrega personal emotiva, la dels moments en què l'he vist. 

Aquesta pel·lícula futurista, fosca i malenconiosa s'ha convertit en una pel·lícula de culte, en un mite. Blade Runner avui fa trenta anys i molts ens sentim d'aniversari.

.

I tu, has llegit l'Ulisses?

Al  grup de lectura de Caldes

No fa gaire em van preguntar, has llegit aquell llibre que no entén ningú?.... Sí, un molt estrany, que té una part on no hi ha punts ni comes?... I de sobte li surt el títol: l'Hèrcules!

Li explico l'anècdota a la Mercè, que a Caldes llegiran l'Ulisses, i li recordo un capítol de Plats Bruts, divertidíssim, en què en David s'entesta a llegir-lo. “El món es divideix entre els que han llegit l'Ulisses i els que no. Amb això t'ho he dit tot", afirma en Pol.

Aquí teniu el desenllaç (a partir del minut 2:15).

Cròniques lectores de Ray Bradbury

No fa gaire parlàvem de les Cròniques marcianes d'en Bradbury, aquelles històries sobre la colonització de Mart tan desoladores i de les quals deia Borges: “¿Qué ha hecho este hombre de Illinois me pregunto, al cerrar las páginas de su libro, para que episodios de la conquista de otro planeta me pueblen de terror y de soledad?”

Ray Bradbury va morir dimarts passat. Aquests dies posem els seus llibres a la nostra prestatgeria d'honor. Volem que visquin, com ell demanava. I us els recomanem molt. 

Bradbury era un gran lector i un entusiasta de les biblioteques. Llegeixo la traducció de l'entrevista que li van fer a The Big Read i xafardejo en la seva ànima lectora. Sé que va començar a imaginar amb les tires còmiques i amb contes com La bella i la bèstia; que corria cap a les biblioteques buscant la fantasia i la màgia; que el llibre que més el va influenciar va ser Els raïms de la ira de l'Steinbeck i que el llibre més important de la seva vida va ser Conte de Nadal de Charles Dickens, perquè, diu, allà hi és tot sobre la vida i la mort. 

I llegeixo també, entusiasmada, que té set còpies de Tendra és la nit, el qual no es cansa de rellegir. Això es sentir la passió d'una lectura:

“(...) Aquí tengo un libro de Scott Fitzgerald, Suave es la noche; tengo siete copias. He estado en París veinte veces. Cada vez que voy llevo este libro y comienzo en la torre Eiffel y camino por París desde que amanece hasta que el anochecer. Paro en restaurantes y leo otro capítulo, y al terminar el día ya lo he leído entero. Leer debe ser una experiencia total. Puedes leer mientras caminas y te sientas en los restaurantes y lees el siguiente capítulo, y te enamoras más...”.