L'alegria de la lectura

“(…) hem d’avisar que, per cap motiu, el fet de somriure no ha de fer oblidadís el trenc de plor que tots portem a dins. O al contrari…” (1)

Llegeixo a Viu i llegeix l’entrada sobre La hija de Robert Poste d’Stella Gibbons. I em fa pensar en llibres alegres i tristos i en l’alegria de la lectura.

Aquest estiu vaig marxar una setmana de vacances amb uns libres triats expressament com a divertits. No feia gaire m’havien acusat de sentir debilitat per la literatura trista. A la maleta tres llibres d’humor anglès per anar sobre segur: La hija de Robert Poste del qual havia llegit “está considerada la novela cómica más perfecta de la literatura inglesa del s. XX”, L’oncle Oswald de Roald Dahl, perquè l’humor de Dahl sempre val la pena i allò que llegia sobre el més gran fornicador de la història tenia molta gràcia, i Els Grope de Tom Sharpe, amb aquelles dones lletges i terribles que raptaven els homes per perpetuar la família.

Els vaig llegir tots tres. Personatges estrambòtics, situacions impossibles, deliris humorístics, però poc més. Llegits i tancats; llibres que no rellegiré però no, evidentment, perquè siguin esbojarrats. No hi vaig acabar de trobar aquella alegria de la lectura que t'omple i et meravella.

Llegim i quan trobem allò tan difícil d’explicar, sempre sentim satisfacció. Pot ser una història dura i terrible, pot ser una història trista, pot ser una història divertida…, tant hi fa. I de totes maneres, penso que és molt difícil d’etiquetar un bon llibre amb un únic adjectiu d’aquesta mena, sempre hi ha molt de tot.

No me'n puc estar, però, de recomanar-vos alguns llibres que m'han meravellat des del sentit de l'humor i de la fina ironia. De tots ells vaig rebre l'alegria que dóna la bona lectura. Segur que n'oblido molts i molts.

- Invasió subtil i altres contes, Ronda naval sota la boira de Pere Calders

- Historias de cronopios y famas de Julio Cortázar

- Una lectora poc corrent d'Allan Bennet

- De acuerdo, Jeeves de P.G. Wodehouse

- Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer de David Foster Wallace

- Delicioso suicidio en grupo d'Arto Paasilinna

- 84, Charing Cross Road d'Helene Hanff

- El lloro de Flaubert, "El polissó" /Història del món en deu capítols i mig, de Julian Barnes

(1) Pere Calders, Ronda naval sota la boira. Barcelona: La Magrana, 2009, pàg. 17

La vida en majúscules

Sempre és un plaer llegir Vincent Andrés Estellés. En aquest llibre que redita Edicions del Bullent, 69 poemes d’amor, hi retrobem l’Estellés més hedonista, el poeta dels sentits. Aquests poemes recopilen diferents passions: l’amor, el sexe, els plaers de la cuina, l'estima a la família, el sentiment patriòtic...

Ja el coneixem. Ell, el poeta que escriu des del poble, combatiu amb la llengua i amb el país, coratjós, que ens colpeja mostrant-nos la realitat més crua, la presència del dolor i la mort; és també la persona que ens fa entrar en el món dels sentits, obertament i de forma intensa. Poeta que escriu magistralment fent ús d’un llenguatge proper, col·loquial, i que saps posar sempre una cirereta per sorprendre’ns i arrencar-nos un somriure, una llàgrima, una exclamació.

És la vida en majúscules. La dels millors amants de València que s’amaven feroçment des del matí a la nit i que ignoraven Petrarca i Bécquer, la del desig impossible i que fa enviar a mamar tots els versos, la de l’antiga tristesa capaç d’omplir tota una vida, la de la joia del carrer i els nens cridant gol, la de la mort petita, la d’arribar a l’èxtasi amb un pimentó torrat, la de tot sempre en minúscula, la que assumeix la veu d’un poble, la que no té massa ganes de coits formals...

"m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant"

- Vicent Andrés Estellés, 69 poemes d'amor. Picanya: del Bullent, 2011

I aquí l'Ovidi, amb "Els amants", impressionant: