divendres, 18 de maig de 2012

Medecina de vida

L'Esther em fa conèixer aquest còmic, Alícia en un món real.  És material sensible. Ens parla d'una malaltia que encara molts no gosen ni esmentar i hi ha una profunda reflexió sobre l'esclavatge dels cànons de la bellesa física. Llegit i rellegit, em sorprèn molt i m'omple d'optimisme.

L'Alícia de la història no viu en cap país de les meravelles, li han diagnosticat un càncer de mama.
 


L'escriptora, Isabel Franc, va patir aquest càncer i ens explica des de la pròpia experiència com és de dur i traumàtic tot el procés alhora que sap donar-li un sentit positiu i vital. No s'amaguen els mals moments, que hi són, però per sobre d'ells hi ha la força que s'acaba trobant i sentim com l'acceptació i el sentit de l'humor poden ser medecina de vida.

Com es viu un tractament tan agressiu? Com és la vida després del càncer? Com es viu una masectomia? Veurem com Alícia amb el seu tarannà i amb el suport de les seves amigues se n'acaba ensortint i acaba trobant una solució valenta, agosarada.  Alícia ens diu: "la vida després del càncer mai no torna a ser igual... Però si fa no fa és el mateix". Acompanyem Alícia i sentim el seu cant a la vida.

Aquí una entrevista a les autores:
http://ww.dadanoias.net/2010/05/02/isabelysusanna/

- Isabel Franc; Susanna Martin. Alícia en un món real. Barcelona: Norma, 2010.

dimarts, 8 de maig de 2012

Contes d'hivern d'Isak Dinesen

Aquests darrers mesos el nostre bloc ha estat callat. Hi he pensat, hi havia llibres per comentar i recomanar, però hi ha moments en què es fa difícil parlar o escriure. Però a Bibliotossa la lectura sempre està present. I avui, al mig de la primavera, tinc ganes de parlar-vos d'uns contes d'hivern.

En Jordi, en un exquisit sopar d'amics bibliotecaris, em comentava la fascinació que transmet l'obra de la baronesa Blixen i vaig recordar un escrit que tenia a mitges des de feia temps. Començava amb unes paraules de Carson McCullers i seguia amb una fotografia ben coneguda.

“Empecé Memorias de África en el coche y leí hasta la caída del sol. Nunca me había sentido tan maravillada. Después de años leyendo este libro, y lo he leído muchas veces, cada vez que lo empiezo sigo experimentando una sensación de consuelo y, a la vez, de libertad. Naturalmente, leí todos sus libros, pero estos dos son mis preferidos  [Memòries de l'Àfrica i Set contes gòtics]. Recuerdo que, en la Academia Americana de Artes y Letras, una amiga me dijo que Memorias de África era un libro primordial para ella, y que juzgaba a sus nuevos amigos según cómo reaccionaban al leerlo” (1).

Carson McCullers va conèixer l'escriptora que tant admirava en aquell mític dinar on van compartir taula totes dues amb Marilyn Monroe i Arthur Miller. Allà la va sorprendre l’extraordinària capacitat de Karen Blixen per narrar contes, una cosa que havia fet des de ben petita. També com sota una aparença física artificial, els ulls remarcats de kohl, el turbant, les joies... hi enlluernava la seva naturalitat i encant. Al final de la seva vida es veu que només menjava ostres i bebia xampany. Quan no era temporada d'ostres, s'havia de conformar amb els espàrrecs. Quan Arthur Miller li va preguntar quin metge li va recomanar aquesta dieta, va contestar "ningún médico, yo misma opté por esta dieta. Va bien conmigo y, además, me encanta".

A Bibliotossa compartim la passió per l'escriptora danesa. Les seves històries ens arriben com quan algú ens explica contes ben a prop, hi és present el caràcter i el ritme del relat oral, així com un domini dels discurs narratiu extraordinari. Hi havia una vegada... i després passen coses i les que passen no són el que semblen, i l'impossible es fa possible, i el final sempre és inesperat, gairebé mai del tot feliç, però no importa perquè la fetillera ens ha atrapat, és un final perfecte.

Aquests contes, que no tenen res de fred, són sensacionals. Es pot llegir de moltes maneres i per diferents raons però, no sé vosaltres, jo necessito trobar de tant en tant històries que em meravellin com aquestes.

No desplegarem cap relat, només dir-vos que hi trobareu moltes coses, entre els contes populars d'Andersen i les històries de les mil i una nits,  l'autora com una Xahrazad nòrdica, ens enlluerna amb la màgia més versemblant . Aquí unes línies d"El camp del dolor", un dels contes més durs i commovedors, en el qual s'expressa l'esperit de la ruralitat, l'abnegació d'una mare i, especialment, les paradoxes de la moralitat.

"L’home fill d’aquestes terres llegia al paisatge clar com en un llibre. El mosaic irregular de prats i camps de blat era un quadre que representava, amb traces imprecises de verd i de groc, afanys de la gent pel pa de cada dia; les centúries els havien ensenyat a llaurar i sembrar la terra d’aquesta manera. A dalt d’un puig llunyà les ales immòbils d’un molí de vent, petita creu blavosa contra el cel, indicaven una etapa posterior de la lluita del pa. El perfil imprecís de les teulades de palla –tumor de la terra on s’apinyaven les barraques del llogaret- explicava la història, del bressol a la sepultura, del pagès, l’ésser més vinculat al sòl i que més en depèn, que prospera quan hi ha un any fèrtil i mor en temps de secada i de plagues". (2)

Karen Blixen va tenir una vida intensa. Gustavo Martín Garzo ens parla de l'escriptora i de la seva obra i acaba amb aquestes paraules, "La verdadera tragedia, había escrito una vez, es estar varado en un insípido paraíso, en un limbo sin cargas, llevar una existencia con la que no podrá hacerse un cuento".

1) Carson McCullers, Iluminación y fulgor nocturno: autobiografía inacabada. Barcelona: Seix Barral, 2008, pàg. 104.
2) Isak Dinesen, Contes d'hivern. Barcelona: Edicions 62, 1999, pàg. 199.