Als amics amb els quals compartim sopars i la vida
Avui us recomano un llibre tendre que porta un títol tan bonic com a suggerent: Mientras cenan con nosotros los amigos... N’hi ha prou en pensar en això, en una taula en la qual sopem amb els nostres millors amics perquè tot, qualsevol cosa, adquireixi un caire més dolç i alegre.
“De los bienes que la sabiduría procura para la felicidad de una vida entera, el mayor con mucho es la adquisición de la amistad (Epicuro. Y yo)”.
Aquesta és la cita que encapçala el llibre. I passes full i llegeixes una carta de l’autor a una amiga, l’estimada Marta, a qui troben a faltar i que no ha vingut a compartir taula amb els amics. A ella, absent, li dedica aquest llibre.
Per a Avelino Hernández tot està centrat en saber viure i ens explica que aquest és l’únic argument de la seva obra. I per ella (i per nosaltres) va recopilant històries d’aquí i d’allà, històries viscudes directament o sentides explicar als seus amics. Les històries no són sempre felices, la mort i el patiment hi són ben presents com el desamor de Marta, la mort dels pares o el suïcidi d'un amic, però l’autor aconsegueix embolcallar-lo tot d’un amor profund per la vida i d’una serenitat que agraïm. El que ens queda sempre és una sensació de tendresa i d’humanitat; una fidelitat a les persones estimades i al seu record.
La trobada amb Marta no va arribar a produir-se. Poc després que l’autor acabés el darrer capítol del llibre va saber que estava malalt i que li quedava poc temps de vida. La seva dona i els seus amics es van encarregar de publicar-lo i van afegir una commovedora carta de comiat.
El llibre, insisteixo, és dolç i bonic. Aquí us deixo el que va comentar el cabrer Xosé Vieira a l’escriptor i la seva dona. Sàvies paraules.
“La vida está hecha de muchos momentos presentes, uno después de otro. Vivir es ir paciéndolos con bien, uno después de otro”.
Al web de l’editorial Candaya trobareu informació i una extensa relació de comentaris sobre el llibre.
- Avelino Hernández, Mientras cenan con nosotros los amigos. Canet de Mar: Candaya, 2005, pàg. , 176.
Jo me l'acabo d'acabar i , sincerament, no m'ha agradat gaire. Tot i que m'ha agradat el missatge d'amistat i de saber viure com cal, m'ha semblat una novel.la difícil de seguir -per la quantitat de paraules noves- i bastant liada. Ens l'han fet llegir a classe com a lectura obligatòria...
ResponElimina