dissabte, 17 de desembre del 2011

La muerte y la muerte de Quincas Berro Dágua

Me entierro como yo quiero y en la hora que resuelvo"
(Quincas Berro Dágua)

No s’ha acabat d’aclarir com va morir Quincas Berro Dágua, aquell gris funcionari que, després de jubilat, va arribar a convertir-se en el rei de les festes nocturnes de Bahia. Si va viure dues vides, sembla que almenys va experimentar dues morts, una convencional, manipulada per la seva família, i una altra alegre i festiva, la que ell va triar.

Segons la família va morir a l’habitació de casa seva, de matinada, sol i sense paraules. Però sembla que aquesta no era mort per en Quincas i quan els seus amics de farra el vetllen s’aixeca per viure una darrera nit de disbauxa. La segona mort seria vint hores després de la primera, quan Quincas, viu o mort, i per pròpia voluntad, es llença al mar.

En Jordi Artigal ens va parlar fa anys d’aquest relat frenètic i vital de Jorge Amado que avui us recomanem molt. Si teniu ganes de passar-vos-ho molt bé, acompanyeu Quincas en la seva darrera nit. Us agradarà, segur.

“En medio del ruido, del mar enfurecido, del velero en peligro, a la luz de los rayos vieron a Quincas arrojarse al mar y oyeron sus últimas palabras.
El barquito entraba en las aguas calmas de la bahía, pero Quincas había quedado en la tempestad, envuelto en mortaja de olas y espuma, por su propia voluntad (...) Me entierro como yo quiero y en la hora que resuelvo..."

I no me’n puc estar de recordar un funeral apoteòsic, el que va preparar l'inoblidable Chris de Doctor en Alaska per al seu amic de tota la vida. Oh!!!



- Jorge Amado, La muerte y la muerte de Quincas Berro Dágua. Buenos Aires: Emecé, 1984, pàg. 94.
També el trobareu compilat a Los Viejos marineros d’Ediciones B.

5 comentaris:

  1. Saps, Bibliotossa, l'altre dia pensava que em parlaves d'aquest funeral. El d'avui també està molt i molt bé.
    No hi ha enterraments al món que es puguin comparar als de Cicely, Alaska!.

    ResponElimina
  2. Quanta raó tens, Matilde. Gràcies pel funeral del pobre Rick! :-)

    ResponElimina
  3. Me l'apunto, perquè el Jorge Amado em sembla una novel·lista extraordinari malgrat haver-ne llegit tan sols "Tocaia grande".

    ResponElimina
  4. Molt emocionant tot Carme. L'escena de Doctor en Alaska és extraordinària, me l'havia perdut. Si et ve de gust, te'n passo una de molt diferent però igualment memorable. El Gran Lebowski.
    http://www.youtube.com/watch?v=La5g7IMulFM
    Mercè

    ResponElimina
  5. Lluís, la història està molt bé. Gràcies Mercè per l'escena :-) Molt bon any nou i felices lectures...

    ResponElimina