“La lectura d’un bon llibre és un diàleg incessant en què el llibre parla i l’ànima contesta” (André Maurois)
El 12 de desembre de 2002 tenia lloc la primera trobada del nostre grup de lectura. Durant aquest temps hem llegit i hem viscut molt; els llibres ens han fet passar moments bonics i intensos, ens han apropat i mitjançant ells hem acabat sabent de nosaltres mateixos. La complicitat de les lectures, les opinions diverses, la defensa apassionada de diferents punts de vista, han fet d’aquestes trobades vetllades delicioses.
El passat més de gener compartíem la lectura número 100. Aquí sota la nostra història com a grup, que són aquests llibres que hem llegit, comentat i fet, d’una manera o una altra, nostres. Recordo la primera nit i la primera trobada, parlant tots tímidament del combat de l’Alexis de Marguerite Yourcenar. Recordo les converses intenses al voltant de llibres que tots van sentir profundament com L’amant de Marguerite Duras, Maus d’Art Spiegelman, L’última trobada de Sándor Márai o Los girasoles ciegos d’Alberto Méndez. Algunes lectures van crear bàndols oposats com Corazón tan blanco de Javier Marías, La balada del cafè trist de Carson McCullers o Elegia de Philip Roth; amb altres no va haver-hi confrontació com 84 Charing Cross Road de Helene Hanff, Cien años de soledad de Gabriel García Márquez o Les veus del Pamano de Jaume Cabré. També, hi hagut alguna trobada de gèlid silenci perquè el llibre no va ser acceptat o no va poder ser llegit, com La nàusea de Sastre. 100 lectures donen per molt.
El 12 de desembre de 2002 tenia lloc la primera trobada del nostre grup de lectura. Durant aquest temps hem llegit i hem viscut molt; els llibres ens han fet passar moments bonics i intensos, ens han apropat i mitjançant ells hem acabat sabent de nosaltres mateixos. La complicitat de les lectures, les opinions diverses, la defensa apassionada de diferents punts de vista, han fet d’aquestes trobades vetllades delicioses.
El passat més de gener compartíem la lectura número 100. Aquí sota la nostra història com a grup, que són aquests llibres que hem llegit, comentat i fet, d’una manera o una altra, nostres. Recordo la primera nit i la primera trobada, parlant tots tímidament del combat de l’Alexis de Marguerite Yourcenar. Recordo les converses intenses al voltant de llibres que tots van sentir profundament com L’amant de Marguerite Duras, Maus d’Art Spiegelman, L’última trobada de Sándor Márai o Los girasoles ciegos d’Alberto Méndez. Algunes lectures van crear bàndols oposats com Corazón tan blanco de Javier Marías, La balada del cafè trist de Carson McCullers o Elegia de Philip Roth; amb altres no va haver-hi confrontació com 84 Charing Cross Road de Helene Hanff, Cien años de soledad de Gabriel García Márquez o Les veus del Pamano de Jaume Cabré. També, hi hagut alguna trobada de gèlid silenci perquè el llibre no va ser acceptat o no va poder ser llegit, com La nàusea de Sastre. 100 lectures donen per molt.
Estem d'aniversari i mirem endavant esperant celebrar moltes més lectures compartides.
La nostra història: el que hem llegit
La nostra història: el que hem llegit
Doncs 100 lectures són moltes, sincerament. Fa bo de veure com alguns números creixen, malgrat aquest aire de tristor que ens fa respirar els nostres tristos governants.
ResponEliminaSi mai us puc ajudar a avançar cap al 200 ja ho sabeu.
Genial, Lluís. No hi ha cap número que pugui mesurar la feina que estan fent aquestes dones. Felicitats, Carmen. Qualsevol altra cosa que jo pugui afegir, és ben sobrera.
ResponEliminaLluís i Esther, moltes, moltes, gràcies.
ResponElimina