En les primeres edicions de La buena
letra Rafael Chirbes escriu un darrer capítol consolador, com si el temps
posés les coses a lloc. Deu anys més tard l'escriptor suprimeix aquest
capítol amb el qual mai no es va sentir del tot còmode.
"(...) no es misión del tiempo corregir injusticias, sino más bien hacerlas más profundas. Por eso, quiero librar al lector de la falacia de esa esperanza y dejarlo compartiendo con la protagonista Ana su propia rebeldía y desesperación que, al cabo son también la del autor"
(Rafael Chirbes, nota a l'edició de l'any 2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada