dijous, 8 d’octubre del 2020

SIS NITS D’AGOST DE JORDI LARA: la cerca del sentit de la vida

 El passat divendres 2 d’octubre, al vespre, plovia amb força. Les primeres paraules de l’escriptor Jordi Lara ens van remetre a una imatge corprenent: la de Lluís Maria Xirinacs sota la pluja, una pluja tempestiva d’agost, per deixar-se morir.


Sis nits d’agost
és una novel·la de no ficció sobre la mort lliurament buscada de Xirinacs; sobre quines raons o amb quina finalitat una persona pren aquesta decisió i tria quan i com vol morir. Una qüestió que no té una resposta senzilla:

“Segurament, un home en té prou amb una sola raó per llevar-se la vida si ho fa des del dolor, però si ho fa des del goig i la plenitud en calen un grapat”. I, encara més, ens explica el narrador, les possibles raons que s’hi apunten, en el seu cas, podrien ser també incentius per a la vida.

 Xirinacs no es va suïcidar; no entra dins la tipologia del suïcida. El mateix informe de l’autòpsia qualifica la seva mort de “natural” i, per aquesta mort, no en tenim una paraula definida. La novel·la, gràcies al poder de la literatura, ens hi permetrà aproximar-nos a ella, al seu significat, i anar-hi més enllà, fer-nos qüestionar com volem morir i com volem viure.

 Per la història escrita per Jordi Lara transiten persones reals, amics que van acompanyar Xirinacs en la vida i que van acceptar aquesta mort volguda. L’abast d’aquesta estima, l’amic que l’entén i l’accepta, és un altre aspecte profundament commovedor que ens convida a pensar-hi.

 Jordi Lara no ha escrit una biografia sobre Xirinacs, però, evidentment fent-nos apropar a la seva mort ens apropa a la seva vida. I també, que ja passa això amb la literatura, a fer-nos mirar dins nostre. Llegir Sis nits d’agost és sentir, fonamentalment, vida. Una novel·la escrita amb delicadesa, amb aspectes literaris i lírics molt bells.

 Al costat de la imatge de Xirinacs sota la pluja;  intercanviant-se, complementant-la, sentim la imatge del cel del pla de cal Pegot uns dies després. La pluja ha marxat i se’ns obre un cel espectacular.

 Divendres passat vam poder aprofundir en les darreres sis nits d’agost de Lluís Maria Xirinacs i en la capacitat que té la bona literatura per interpel·lar-nos i, alhora, meravellar-nos. Agraïm a la Institució de les Lletres Catalanes, aquesta trobada amb Jordi Lara per comentar-nos una novel·la que ens ha fet créixer preguntes en la cerca del sentit de la vida. 



 

 

divendres, 20 de març del 2020

Primavera i poesia d'amor

"Necessito un llibre de poemes d'amor, ara que tenim la primavera a sobre. Res de Keats ni de Shelley, envia'm poetes capaços de fer l'amor sense sentimentalismes... "(1)

Avui, que comença la primavera, recordem aquesta frase d'un llibre que és una delícia. 84, Charing Cross Road de Helene Hanff es pot llegir d'una tirada, són cent deu pàgines àgils, divertides i tendres, plenes d'amor als llibres i a la lectura. Durant quasi vint anys Helene, periodista i lectora apassionada, que viu a Nova York, es carteja amb un llibreter de vell de Londres. Són dues personalitats ben diferents que viuen una realitat també diferent però que comparteixen una passió: els llibres.



La lectora, quan sent arribar la primavera, demana al llibreter un bon llibre de poemes d'algun poeta capaç de fer l'amor sense sentimentalismes. I Bibliotossa ara mateix recorda "Els amants" del Llibre de les meravelles de Vicent Andrés Estellés, una exaltació de la passió i de l'amor físic; i una manera de sentir i expressar la poesia.

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses...

El podeu llegir aquí o escoltar la interpretació d'Ovidi Montllor i Toti Soler:




Al blog d'Entic Iborra La Serp blanca trobareu una entrada molt interessant sobre el poema.

........................
(1) Helene Hanff, 84, Charing Cross Road. Barcelona: Empúries, 2002, pàg 14.