Per en L., que ens la va recomanar
“Tu
decideixes si fa mal o no”
Aquest missatge del pare es va repetint al llarg de la novel·la i la culmina. Ja intuïm, d’entrada, que la frase amaga trampes.
Aquest missatge del pare es va repetint al llarg de la novel·la i la culmina. Ja intuïm, d’entrada, que la frase amaga trampes.
Quan la novel·la del noruec Per Petterson va ser editada per Club Editor en
senties parlar arreu: amics, llibreters,
crítics, la recomanaven. A Bibliotossa n’ha tingut fervents admiradors. Ha
passat un temps, no massa, i no volem
que les seves pàgines quedin tancades. Volem que es tornin a obrir i omplin els
lectors de l’olor dels boscos nòrdics i
que ens faci sentir la força del riu del temps.
L’exuberància del relat de la natura, que es detalla en
imatges, olors i sensacions, les descripcions de la relació de l’home vers al
bosc, contrasten i, alhora, remarquen la
sobrietat amb què es descriuen els sentiments i les relacions personals. La
magnitud emocional d’aquesta novel·la podria raure en aquesta contenció
expressa, en els silencis i en la manca de comunicació entre els personatges
que ni pregunten ni es manifesten obertament.
Trond T. , que ens
explica la seva història en primera persona, té vora setanta anys i es refugia
en soledat en una cabana en un bosc a l’est de Noruega. Allà reviu un estiu en
un altre bosc amb el seu pare. Tenia quinze anys i va ser un moment en què la
seva vida es va tancar i va començar de cap i de nou. Ens ho recordarà
constantment. Fins i tot, en el capítol 17, es permet la llicència de copiar el
mateix paràgraf de set línies en tres pàgines de diferència perquè ens quedi
ben clar l’abast del canvi, absolut.
La vida a la cabana en el present i el record d’aquell
moment de l’adolescència es fan seguir de manera paral·lela. En la vida,
podríem dir en les dues vides, trobem unes suggerents casualitats i
coincidències que el narrador, que es vol manifestar ben real, puntualitza:
“Si això
passés en una novel·la, m’irritaria profundament. Sóc un bon lector, jo, he
llegit molt, sobretot els darrers anys però abans també, i tant, reflexiono
sobre el que llegeixo i aquesta mena de casualitats sempre resulten forçades en
un llibre, o almenys en les novel·les modernes, i a mi em costen molt
d’empassar.”
L’autor escriu una suggeridora dedicatòria “Per a Trond
T.”, la dedica al personatge que ha creat i que ha fet viu. I sí, quant real
hem sentit aquesta història trista, de relacions callades, on costa tant
explicitar el dolor i sobretot l’amor. L’hem
sentit intensament i ens ha impregnat d’una malenconia freda. Ai! Trond, de
veritat podem nosaltres decidir quan ens fa mal?
- Per Petterson, Sortir a robar cavalls. Barcelona: Club Editor, 2016, pàgs.35, 68.
