dilluns, 24 de setembre del 2018

Frankie Addams: una melodia de blues



Poques vegades s’han fet sentir amb tanta intensitat les sensacions i les emocions del pas desconcertant i crític de la pubertat a l’adolescència.

La protagonista d’aquesta història és Frankie, una nena de 12 anys que viu en un poblet del sud dels Estats Units. Durant un estiu, l’estiu de la por, esclaten de cop un seguit de canvis físics i psicològics que la fan sentir sola, trista, avorrida i confosa davant el món. 

Fins l’abril havia estat com els altres, però ara no forma part de res, es veu gairebé com un monstre, tan alta i desmanegada, se sent perduda, “atrapada” i “solta” al món, i necessita desesperadament trobar una sortida. El casament del seu germà és agafat com el somni reparador de tot aquest terrabastall emocional. Marxar amb ells, “ells són els meus nosaltres”(1) clama la nena; viure una altra vida en un altre lloc; ser una altra, que manifesta explícitament canviant-se el nom: de Frankie a F. Jasmine , de F. Jasmine a Frances.

Havíem llegit fascinats El cor és un caçador solitari i La Balada del cafè trist, i ara tornem a sentir l’estil magistral de l’autora i la capacitat que té per endinsar-se en la complexitat de  la vida i en les turbulències emocionals de les persones. 

Carson McCullers tria expressament éssers solitaris, diferents, fins i tot grotescs, per posar de manifest també una societat injusta i deforme. El tractament de la desolació i les dificultats de les relacions personals són una constant en la seva obra com també ho són posar en evidència les discriminacions racials i les diferències socials.  No oblidem on som, però podríem ser a qualsevol lloc...

Al costat de Frankie, Berenice, la criada negra, i el petit John Henry. Hi ha converses memorables entre ells sobre les grans qüestions de la vida. Amb pell de gallina recordem Berenice jugant amb els nens a criticar el Creador i a millorar el món. 

I, com un personatge més, sempre, la música que se sent de rerefons, piano, blues, jazz... La música que acompanya i expressa la vida. 

1)  Carson McCullers, Frankie Addams. Barcelona: Empúries, 2008, pàg. 54