Poques vegades s’han fet sentir amb tanta intensitat les sensacions i les
emocions del pas desconcertant i crític de la pubertat a l’adolescència.
La protagonista d’aquesta història és Frankie, una nena de 12 anys que viu
en un poblet del sud dels Estats Units. Durant un estiu, l’estiu de la por,
esclaten de cop un seguit de canvis físics i psicològics que la fan sentir
sola, trista, avorrida i confosa davant el món.
Fins l’abril havia estat com els altres, però ara no forma part de res, es veu gairebé com un monstre, tan alta i desmanegada, se sent
perduda, “atrapada” i “solta” al món, i necessita desesperadament trobar una
sortida. El casament del seu germà és agafat com el somni reparador de tot
aquest terrabastall emocional. Marxar amb ells, “ells són els meus nosaltres”(1)
clama la nena; viure una altra vida en un altre lloc; ser una altra, que
manifesta explícitament canviant-se el nom: de Frankie a F. Jasmine , de F.
Jasmine a Frances.
Havíem llegit fascinats El cor és un
caçador solitari i La Balada del cafè
trist, i ara tornem a sentir l’estil magistral de l’autora i la capacitat
que té per endinsar-se en la complexitat de
la vida i en les turbulències emocionals de les persones.
Carson McCullers tria expressament éssers solitaris, diferents, fins i tot
grotescs, per posar de manifest també una societat injusta i deforme. El tractament
de la desolació i les dificultats de les relacions personals són una constant
en la seva obra com també ho són posar en evidència les discriminacions
racials i les diferències socials. No
oblidem on som, però podríem ser a qualsevol lloc...
Al costat de Frankie, Berenice, la criada negra, i el petit John Henry. Hi
ha converses memorables entre ells sobre les grans qüestions de la vida. Amb
pell de gallina recordem Berenice jugant amb els nens a criticar el Creador i a
millorar el món.
I, com un personatge més, sempre, la música que se sent de rerefons, piano,
blues, jazz... La música que acompanya i expressa la vida.
1) Carson
McCullers, Frankie Addams. Barcelona: Empúries, 2008, pàg. 54