divendres, 6 de novembre del 2009

Miquel Pairolí visita la Biblioteca

Avui ens ha visitat l’escriptor Miquel Pairolí per comentar-nos el seu llibre El manuscrit de Virgili en una activitat promocionada per la Institució de les Lletres Catalanes.

El llibre ens l’havia recomanat amb insistència la Teresa i, un cop llegit, tots els membres del grup van ser unànimes. Aquest llibre, que reflexiona sobre el sentit i l’objecte de la creació literària, està molt ben escrit i conté una història emotiva i molt interessant.

La novel·la està estructurada en dues parts. La primera, molt més àmplia, ens transcriu el manuscrit de l’escriptor Reinald Virgili en el qual recorda la seva especial relació amb Berta Canocici, una dona molt rica, culta i apassionada per l’art. Virgili havia publicat una novel·la d’èxit Memorabilia l’any 1925 i Canocici hi va quedar tan impressionada que, uns anys després, pretén contractar l’escriptor perquè escrigui durant dotze anys només per a ella. La segona part amb l’epígraf “El llimoner” és com una mena de apèndix on trobem els interessos d’algú a conèixer el que realment va viure Virgili i que acaba trobant el manuscrit.

Miquel Pairolí ens va explicar que la novel·la va sorgir al voltant de tres idees principals. La primera pretenia especular sobre què passaria si un autor escrigués per a un únic lector. De la mateixa manera que quan fas una obra pictòrica aquesta és única i pot ser per a un sol posseïdor, quines serien les reaccions i les conseqüències d’escriure en exclusiva per a una única persona? La segona idea era plantejar la diferent recepció que tenen l’obra pictòrica i l’obra literària. Quan un pintor ven la seva obra la perd, però un escriptor sempre pot conservar la seva obra perquè se’n fan moltes còpies. Per últim, li interessava plantejar què passaria si algú descobrís un manuscrit d’un escriptor mort i que la seva lectura modifiqués tot el coneixement que es tenia de la seva vida.

Tot això queda reflectit al Manuscrit de Virgili. Reinald haurà de fer-se moltes preguntes abans d’acceptar o no un contracte d’aquesta mena que significa vendre la seva obra en exclusiva i, en certa manera, també una part de la seva ànima. Per què s’escriu? Per a qui s’escriu? Què es vol transmetre en una obra? Val la pena escriure? Miquel Pairolí ens va explicar que coincideix en algunes aspectes amb les reflexions que es fa Virgili però que mai no acceptaria un pacte d’aquesta mena, que al darrere hi ha una trampa fatal.

A banda de les reflexions d’un escriptor, aquesta novel·la és també una història d’amor. Els vincles entre Virgili i Canocici es fan cada vegada més íntims i profunds. Mai fan explícit el seu amor però mitjançant els seus llibres Memorandum, Memoraculum, Memento, ho comparteixen tot. Ell mateix ens ho diu. Berta i ell van passar tota una nit parlant i aquesta va ser la nit d’amor més intensa i apassionada que mai havia conegut.