dissabte, 12 de desembre del 2009

Activitats de tardor

Aquestes són les activitats de dinamització infantil que hem organitzat a la Biblioteca aquesta tardor.

El 9 d’octubre, en David de Va de Contes va explicar als nens de P5 del CEIP de Tossa “El viatge de la Sia Poe”. La història d’una nena que juga amb les lletres i que és capaç de convertir qualsevol cosa, un ofici, un menjar... en poesia.


El 30 d’octubre ens van visitar els nens de P4 i la Pepa, amb “Va d’art” els va parlar d’un conte d’art i els va fer sentir-se artistes.



I després dels dibuixos, vam tornar a la poesia. La Pepa ens ha presentat vàries vegades el genial “Pouem poemes”, amb poemes, cançons, embarbussaments, endevinalles. Aquesta vegada ha estat per a tots els nens de 3r.


I vam acabar, l’11 de desembre, amb un conte musicat: “El Quixot a cavall de la música del renaixement”. La Pepa i en Panxito van explicar i cantar als nens de 1r d’ESO les aventures d'un dels personatges més universals de la història de la literatura.

divendres, 6 de novembre del 2009

Miquel Pairolí visita la Biblioteca

Avui ens ha visitat l’escriptor Miquel Pairolí per comentar-nos el seu llibre El manuscrit de Virgili en una activitat promocionada per la Institució de les Lletres Catalanes.

El llibre ens l’havia recomanat amb insistència la Teresa i, un cop llegit, tots els membres del grup van ser unànimes. Aquest llibre, que reflexiona sobre el sentit i l’objecte de la creació literària, està molt ben escrit i conté una història emotiva i molt interessant.

La novel·la està estructurada en dues parts. La primera, molt més àmplia, ens transcriu el manuscrit de l’escriptor Reinald Virgili en el qual recorda la seva especial relació amb Berta Canocici, una dona molt rica, culta i apassionada per l’art. Virgili havia publicat una novel·la d’èxit Memorabilia l’any 1925 i Canocici hi va quedar tan impressionada que, uns anys després, pretén contractar l’escriptor perquè escrigui durant dotze anys només per a ella. La segona part amb l’epígraf “El llimoner” és com una mena de apèndix on trobem els interessos d’algú a conèixer el que realment va viure Virgili i que acaba trobant el manuscrit.

Miquel Pairolí ens va explicar que la novel·la va sorgir al voltant de tres idees principals. La primera pretenia especular sobre què passaria si un autor escrigués per a un únic lector. De la mateixa manera que quan fas una obra pictòrica aquesta és única i pot ser per a un sol posseïdor, quines serien les reaccions i les conseqüències d’escriure en exclusiva per a una única persona? La segona idea era plantejar la diferent recepció que tenen l’obra pictòrica i l’obra literària. Quan un pintor ven la seva obra la perd, però un escriptor sempre pot conservar la seva obra perquè se’n fan moltes còpies. Per últim, li interessava plantejar què passaria si algú descobrís un manuscrit d’un escriptor mort i que la seva lectura modifiqués tot el coneixement que es tenia de la seva vida.

Tot això queda reflectit al Manuscrit de Virgili. Reinald haurà de fer-se moltes preguntes abans d’acceptar o no un contracte d’aquesta mena que significa vendre la seva obra en exclusiva i, en certa manera, també una part de la seva ànima. Per què s’escriu? Per a qui s’escriu? Què es vol transmetre en una obra? Val la pena escriure? Miquel Pairolí ens va explicar que coincideix en algunes aspectes amb les reflexions que es fa Virgili però que mai no acceptaria un pacte d’aquesta mena, que al darrere hi ha una trampa fatal.

A banda de les reflexions d’un escriptor, aquesta novel·la és també una història d’amor. Els vincles entre Virgili i Canocici es fan cada vegada més íntims i profunds. Mai fan explícit el seu amor però mitjançant els seus llibres Memorandum, Memoraculum, Memento, ho comparteixen tot. Ell mateix ens ho diu. Berta i ell van passar tota una nit parlant i aquesta va ser la nit d’amor més intensa i apassionada que mai havia conegut.

dilluns, 11 de maig del 2009

El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani

“(…) vaig trobar un d’aquells llibres que m’alteren el cor i em tornen l’alegria de viure. En acabar-lo, em va assaltar una altra vegada el desig que sempre sent en casos semblants: telefonar als amics, eixir a cridar enmig del carrer, proclamar-ho arreu del món. Dir a la gent que no poden seguir vivint sense llegir un llibre així, hi ha massa bellesa per a ignorar-lo.”

Llegíem aquest fragment d’un relat d’Agustín Fernández (1) i pensàvem que sí, que quan et trobes en un llibre d’aquests que t’alteren el cor tens ganes de cridar el seu títol i oferir-lo com un preciós regal a tothom.


Avui cridem ben fort: El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani. Si no l’heu llegit, afanyeu-vos a fer-ho. És un llibre deliciós.

Què hi ha dins del jardí de Bassani? La veu pausada però intensa del narrador ens porta cap enrere, a la seva joventut, i ens fa entrar dins la comunitat jueva de Ferrara, sotragada a finals dels anys trenta per les lleis racials del feixisme. En aquesta comunitat hi ha la família dels Finzi-Contini, rics i refinats, que veuen com tot el seu món s’ensorra. Coneixerem la família i especialment Micòl, bella i delicada, amb la qual el narrador descobrirà l’amor, un amor silenciat i confús, condemnat des de bon principi a no ser.

El llibre se sent com una emotiva veu que vol recordar i explicar el passat perquè tot allò viscut no mori en l’oblit. Escolteu al narrador: “Quants anys han passat des d’aquella remota tarda de juny? Més de trenta. Tot i així, si tanco els ulls, Micòl Finzi-Contini encara és allà, repenjada al mur del jardí, mirant-me i parlant-me (…) Ens vam mirar fit a fit. Per damunt del seu cap, el cel era blau i compacte, un cel càlid ja estival, sense un núvol. Res no l’hauria pogut canviar, semblava, i res, en efecte no l’ha canviat, almenys a la memòria…” (2)

El Grup de lectura de la Biblioteca Municipal de Tossa comentarà aquest llibre el proper 4 de juny, a les 8 del vespre.

Altres veus nostàlgiques que us recomanem a crits:

El que resta del dia de Kazuo Ishiguro
L’última trobada de Sándor Márai
El lector de Bernhard Schlink
L’amic retrobat de Fred Uhlman
Retorno a Brideshead d’Evelyn Waugh
El tret de gràcia de Marguerite Yourcenar

(1) Agustín Fernández Paz, “Un riu de paraules”. Només ens queda l’amor . Alzira: Bromera, 2009, pàg. 167-168
(2) Giorgio Bassani. El jardí dels Finzi-Contini. Barcelona: Proa, 1987, pàg. 44

dimarts, 5 de maig del 2009

Josep M. Fonalleras visita la Biblioteca



Dijous, dia 30 d’abril de 2009, ens va visitar Josep M. Fonalleras per comentar-nos el seu llibre Sis homes en una activitat promocionada per la Institució de les Lletres Catalanes.

En el llibre cinc homes expliquen les seves experiències al narrador. Tots ells han viscut situacions límit i se n’han sortit d’alguna manera. August Anger, ha sobreviscut a un atac de cor; Aníbal Yebra, és un il·luminat que ha passat pel dejuni, viu com un eremita dos anys i acaba volent ser poeta; Vicenç Úbeda, és un escriptor obsessionat en matar un escriptor d’èxit; Marçal Helena ha estat ingressat una temporada en una residència de gent gran i Robert Comala regala al narrador una carpeta plena de papers, plena d’històries literàries possibles.

Tots aquests homes tenen ganes de donar al narrador arguments per escriure, però ell, precisament, tem i vol fugir dels arguments.

Enllaçant totes les històries hi trobem les angoixes del narrador, un escriptor que sent devoció per la paraula i per la forma d’expressar-la; que voldria que la literatura s’assemblés a un quadre, sense arguments, sense evolucions, i que el lector ho copsés tot d’una sola vegada i amb una única llambregada.