dilluns, 11 de maig del 2009

El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani

“(…) vaig trobar un d’aquells llibres que m’alteren el cor i em tornen l’alegria de viure. En acabar-lo, em va assaltar una altra vegada el desig que sempre sent en casos semblants: telefonar als amics, eixir a cridar enmig del carrer, proclamar-ho arreu del món. Dir a la gent que no poden seguir vivint sense llegir un llibre així, hi ha massa bellesa per a ignorar-lo.”

Llegíem aquest fragment d’un relat d’Agustín Fernández (1) i pensàvem que sí, que quan et trobes en un llibre d’aquests que t’alteren el cor tens ganes de cridar el seu títol i oferir-lo com un preciós regal a tothom.


Avui cridem ben fort: El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani. Si no l’heu llegit, afanyeu-vos a fer-ho. És un llibre deliciós.

Què hi ha dins del jardí de Bassani? La veu pausada però intensa del narrador ens porta cap enrere, a la seva joventut, i ens fa entrar dins la comunitat jueva de Ferrara, sotragada a finals dels anys trenta per les lleis racials del feixisme. En aquesta comunitat hi ha la família dels Finzi-Contini, rics i refinats, que veuen com tot el seu món s’ensorra. Coneixerem la família i especialment Micòl, bella i delicada, amb la qual el narrador descobrirà l’amor, un amor silenciat i confús, condemnat des de bon principi a no ser.

El llibre se sent com una emotiva veu que vol recordar i explicar el passat perquè tot allò viscut no mori en l’oblit. Escolteu al narrador: “Quants anys han passat des d’aquella remota tarda de juny? Més de trenta. Tot i així, si tanco els ulls, Micòl Finzi-Contini encara és allà, repenjada al mur del jardí, mirant-me i parlant-me (…) Ens vam mirar fit a fit. Per damunt del seu cap, el cel era blau i compacte, un cel càlid ja estival, sense un núvol. Res no l’hauria pogut canviar, semblava, i res, en efecte no l’ha canviat, almenys a la memòria…” (2)

El Grup de lectura de la Biblioteca Municipal de Tossa comentarà aquest llibre el proper 4 de juny, a les 8 del vespre.

Altres veus nostàlgiques que us recomanem a crits:

El que resta del dia de Kazuo Ishiguro
L’última trobada de Sándor Márai
El lector de Bernhard Schlink
L’amic retrobat de Fred Uhlman
Retorno a Brideshead d’Evelyn Waugh
El tret de gràcia de Marguerite Yourcenar

(1) Agustín Fernández Paz, “Un riu de paraules”. Només ens queda l’amor . Alzira: Bromera, 2009, pàg. 167-168
(2) Giorgio Bassani. El jardí dels Finzi-Contini. Barcelona: Proa, 1987, pàg. 44

dimarts, 5 de maig del 2009

Josep M. Fonalleras visita la Biblioteca



Dijous, dia 30 d’abril de 2009, ens va visitar Josep M. Fonalleras per comentar-nos el seu llibre Sis homes en una activitat promocionada per la Institució de les Lletres Catalanes.

En el llibre cinc homes expliquen les seves experiències al narrador. Tots ells han viscut situacions límit i se n’han sortit d’alguna manera. August Anger, ha sobreviscut a un atac de cor; Aníbal Yebra, és un il·luminat que ha passat pel dejuni, viu com un eremita dos anys i acaba volent ser poeta; Vicenç Úbeda, és un escriptor obsessionat en matar un escriptor d’èxit; Marçal Helena ha estat ingressat una temporada en una residència de gent gran i Robert Comala regala al narrador una carpeta plena de papers, plena d’històries literàries possibles.

Tots aquests homes tenen ganes de donar al narrador arguments per escriure, però ell, precisament, tem i vol fugir dels arguments.

Enllaçant totes les històries hi trobem les angoixes del narrador, un escriptor que sent devoció per la paraula i per la forma d’expressar-la; que voldria que la literatura s’assemblés a un quadre, sense arguments, sense evolucions, i que el lector ho copsés tot d’una sola vegada i amb una única llambregada.