dijous, 8 d’octubre del 2020

SIS NITS D’AGOST DE JORDI LARA: la cerca del sentit de la vida

 El passat divendres 2 d’octubre, al vespre, plovia amb força. Les primeres paraules de l’escriptor Jordi Lara ens van remetre a una imatge corprenent: la de Lluís Maria Xirinacs sota la pluja, una pluja tempestiva d’agost, per deixar-se morir.


Sis nits d’agost
és una novel·la de no ficció sobre la mort lliurament buscada de Xirinacs; sobre quines raons o amb quina finalitat una persona pren aquesta decisió i tria quan i com vol morir. Una qüestió que no té una resposta senzilla:

“Segurament, un home en té prou amb una sola raó per llevar-se la vida si ho fa des del dolor, però si ho fa des del goig i la plenitud en calen un grapat”. I, encara més, ens explica el narrador, les possibles raons que s’hi apunten, en el seu cas, podrien ser també incentius per a la vida.

 Xirinacs no es va suïcidar; no entra dins la tipologia del suïcida. El mateix informe de l’autòpsia qualifica la seva mort de “natural” i, per aquesta mort, no en tenim una paraula definida. La novel·la, gràcies al poder de la literatura, ens hi permetrà aproximar-nos a ella, al seu significat, i anar-hi més enllà, fer-nos qüestionar com volem morir i com volem viure.

 Per la història escrita per Jordi Lara transiten persones reals, amics que van acompanyar Xirinacs en la vida i que van acceptar aquesta mort volguda. L’abast d’aquesta estima, l’amic que l’entén i l’accepta, és un altre aspecte profundament commovedor que ens convida a pensar-hi.

 Jordi Lara no ha escrit una biografia sobre Xirinacs, però, evidentment fent-nos apropar a la seva mort ens apropa a la seva vida. I també, que ja passa això amb la literatura, a fer-nos mirar dins nostre. Llegir Sis nits d’agost és sentir, fonamentalment, vida. Una novel·la escrita amb delicadesa, amb aspectes literaris i lírics molt bells.

 Al costat de la imatge de Xirinacs sota la pluja;  intercanviant-se, complementant-la, sentim la imatge del cel del pla de cal Pegot uns dies després. La pluja ha marxat i se’ns obre un cel espectacular.

 Divendres passat vam poder aprofundir en les darreres sis nits d’agost de Lluís Maria Xirinacs i en la capacitat que té la bona literatura per interpel·lar-nos i, alhora, meravellar-nos. Agraïm a la Institució de les Lletres Catalanes, aquesta trobada amb Jordi Lara per comentar-nos una novel·la que ens ha fet créixer preguntes en la cerca del sentit de la vida.