dimecres, 3 de novembre de 2010

alfaBet de Josep Palàcios

"Jo només seria jo, o jo seria vertaderament jo, si hagués llegit tots els llibres, i sobretot els que no parlen de mi”.
Josep Palàcios (1)

La primera vegada que vaig sentir anomenar l’escriptor va ser a l’editor Xavier Folch. Va esmentar dos noms desconeguts per mi llavors: Miquel Bauçà i Josep Palàcios. Vaig llegir alfaBet de Josep Palàcios amb moltes dificultats i vaig sentir-me plenament torbada per unes històries tan intenses com estranyes.

Vaig retrobar-lo uns anys després dins del llibre de Manuel Baixauli L’home manuscrit on figura precisament com a “l’Escriptor”. Em va fer rellegir alfaBet. Baixauli ha estat un extraordinari difusor d'aquest llibre gairebé secret. I ara hi torno; busco concretament els relats que em vam inquietar més, que encara m'alteren només de recordar-los.

Josep Palàcios (Sueca, 1938) és un escriptor expressament invisible. En trobareu molt poques referències perquè fuig de la vida literària pública i tindreu dificultats en trobar els seus llibres perquè, llevat la versió d’alfaBet en Empúries, estan publicats per editorials no comercials, amb molt poca difusió. Sovint oculta el seu nom i signa els seus escrits amb una abreviatura. El seu darrer llibre Un nu ha estat publicat fa uns mesos per la Universitat de València sota l’autoria de Josep P. Aquí trobareu una de les poques entrevistes que li han fet on es defineix com a escriptor d’un sol llibre i on ens mostra el seu tarannà perfeccionista i meticulós.

Bona part de la seva obra està realitzada en col·laboració amb el pintor Manuel Boix. És una obra impressionant, feta i editada amb una cura extraordinària. Palàcios ha escrit poesia, assaig, narrativa i també destaca la seva tasca com a traductor. Va ser amic i col·laborador de Joan Fuster, que el va designar el seu hereu. El llibre més conegut de Palàcios és aquest alfaBet, editat el 1989 per Empúries, gràcies al bon saber fer de l’editor i a la complicitat aconseguida entre tots dos. Així ens ho fa entreveure el colofó:

“L’editor, que és qui vol tenir l’última paraula, em diu: «Encara que no tenim costum de posar-ne, redacta tu també el colofó, perquè no quede cap fil solt ni hi haja dubte que el llibre s’ha acabat». El redacte: «Acabada de fer aquesta segona versió d’Alfabet –alfaBet, doncs–, la vigília del 20 de març de 1989, començament de l’any 52 de l’Era Definitiva, en el qual n’emprenc la tercera» (2)

El llibre és una nova versió d’Alfabet que havia estat editada per l’Ajuntament d’Alcúdia dos anys abans amb la coautoria de Manuel Boix. Allà els relats s’acompanyen i complementen amb l’obra gràfica. No he pogut tenir-la mai a les mans però he llegit que es tracta d’una obra molt bella, amb un efecte tipogràfic colpidor. Amb Empúries Palàcios fa una aventura editorial i reescriu els relats per adaptar-los a la nova forma, sense les reproduccions de Boix.

Què ens ofereix Palàcios sortint una mica de la invisibilitat? Hi trobem 26 relats, encapçalats per cada lletra de l'alfabet, seguits de tres relats més com a esvaïments. Són narracions curtes, d’unes quatre o cinc pàgines, críptiques i trasbalsadores. Sovint s’han de rellegir donada la seva complexitat. L’efecte de la lectura és immediat, però cal tornar-hi, reflexionar, i deixar-se impressionar per l’art literari. El llibre es tanca amb una mena d’apèndix on l’autor ens dóna notes i pautes que ens ajuden a comprendre què volia explicar o que ens ho embolica tot encara més. Per fer-vos una idea, l'enunciat del post-scriptum “(...) en dens negre bodonià, per a cloure simètricament el llibre i impedir que en surta un sol raig de llum que il·lumine els altres”.

De l'“A” a la “Z”, Palàcios jugar a dissenyar un alfabet i tracta temàtiques diverses: la bellesa, la figura del doble, l’honor, la literatura, la tendresa, la voracitat... No hi trobareu gaire dolçor, la majoria de les històries són devastadores; algunes estrambòtiques i sarcàstiques; totes elles provocadores i sorprenents. No hi ha lloc per a la indiferència; l'impacte emocional, per la forma i pel fons, està assegurat.

1) Citat a: Joan Fuster, viciós de la lectura. València: Universitat de València, 2005, pàg. 11
2) Josep Palàcios, alfaBet. Barcelona: Empúries, 1989

12 comentaris:

  1. Mai no havia sentit a parlar d'aquest escriptor, Bibliotossa, i sembla interessantíssim. Potser és estrany, però crec que a tots ens alegra (en la mateixa mesura que ens intriga) saber d'escriptors que han volgut mantenir-se al marge de la vessant comercial (o simplement pública) de la literatura. Mirant-me ara el catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, veig que Josep Palacios ho ha aconseguit: només hi surten tres llibres seus, el més recent aquest "AlfaBet" de fa vint-i-un anys.

    Moltíssimes gràcies per aquest descobriment, Bibliotossa. Una entrada boníssima!

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies a tu, Espai. Et recomano l’entrevista (la que he enllaçat amb un “aquí”) perquè ho explica tot molt millor que jo. Palàcios ha de ser tot un personatge. Ja ens donaràs la teva opinió si llegeixes alfaBet. Molt curioses les pàgines centrals dedicades a Palàcios de la revista Caràcters (núm. 44, juliol 2008). Segurament la teniu a la Biblioteca. I una anècdota perquè recordo que t’agrada Javier Marías. Tots dos trien el Tristam Shandy com a llibre predilecte, aquell que haurien volgut escriure. L’has llegit?

    ResponSuprimeix
  3. Doncs no l'he llegit, però el llegiré (espero) molt aviat. Amb aquest llibre em passa el mateix que amb la "Vida de Samuel Johnson" de Boswell: sempre vull llegir-los, i estic convençuts que m'agradaran, però mai no trobo el moment. Són llibres que volen temps, i sembla que cal buscar un moment especial per llegir-los. El "Tristam Shandy", a sobre, està traduït al castellà pel mateix Marías... Tu l'has llegit?

    ResponSuprimeix
  4. No, Espai, no l'he llegit. Jo també espero que arribi el seu moment.

    ResponSuprimeix
  5. Benvolguts,
    Conec molt el Palàcios. L'he visitat sovint a sa casa. Poca gent fa una escriptura tan exquisida com la seua, i tan peculiar. És un valor a reivindicar.
    Com a persona és un altre compte. El seu tracte és devastador, té una vanitat fora mida, no escolta ningú i només accepta que es parle d'ell i de la seua obra, permanentment. De fet, si s'oculta no és per humilitat ni per discreció, sinó perquè no accepta ser tractat com els altres autors, no vol que se l'ajunte ni compare amb ningú.
    El propi Baixauli,en el seu magnífic Home manuscrit, ja ho deixa enttreveure subtilment.

    ResponSuprimeix
  6. Gràcies per l'aportació, anònim. Gràcies també per recordar-nos “L’home manuscrit” d’en Baixauli. Em va agradar moltíssim el llibre, l’escriptor i la persona. Nosaltres, a Girona, vam tenir el plaer de conèixer Manuel Baixauli fa dos anys. Encantador, dolcíssim. N’haurem de parlar perquè s’ho mereix.

    ResponSuprimeix
  7. Ni idea del tal Palàcios, en prenc nota que tinc molta tirada als invisibles.

    I a banda, que vagi molt bé la sessió d'avui.

    ResponSuprimeix
  8. Gràcies, Matilde. Ja us explicaré com ha anat la trobada amb en Serés.

    ResponSuprimeix
  9. L'Universitat de València ha publicat algun article sobre Josep Palacios prou interessant.
    Ell ha escrit a mes a mes tres o quatre llibres editats per l'impremta Palacios de Sueca (impremta familiar) en col.laboració amb
    Manuel Boix

    ResponSuprimeix
  10. http://www.vilaweb.cat/noticia/2945625/20080726/revista-llibres-caracters-dedica-pagines-centrals-josep-palacios-lescriptor-ocult.html

    ResponSuprimeix
  11. Moltes gràcies, Pepe. He llegit la revista. Els articles són molt interessants. Hi ha una juguesca entre Palàcios i Baixauli, i recordo també un article molt divertit de Furió sobre la influència de Palàcios en Fuster i en altres escriptors suecans.

    ResponSuprimeix
  12. Quina llàstima no saber qui és l'anònim. Deu ser de Sueca. Diria que fins i tot un escriptor de Sueca. I qui sap si fins i tot ha escrit sobre algun Escriptor de Sueca.

    ResponSuprimeix