dissabte, 27 de novembre de 2010

"No volveré a ser joven" de Jaime Gil de Biedma

"Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra"

Aquest és el poema que ha triat l'Emília per compartir amb el grup de lectura. Va ser publicat dins Poemas póstumos l'any 1968. Veritablement un poema impressionant, del qual Gil de Biedma va dir: "Para mi gusto, es el mejor que he escrito en mi vida". I d'acompanyament, és clar, la versió que en va fer Loquillo. Poesia i música per un dissabte com avui, quiet i amb pluja fina.




- Jaime Gil de Biedma, "No volveré a ser joven", Las palabras del verbo. Barcelona: Lumen, 2002, pàg. 164.

Cap comentari:

Publica un comentari