dissabte, 28 de gener del 2012

Lectures d'un any

Cada any ens aporta un munt de coses, alegres i no tan alegres. I quan mirem enrere pensem, sí, aquell va ser l’any d’això i d’allò altre. I també, per als lectors, acaben sent els anys o l’època de determinades lectures.

Ja fa dies que hem deixat l’any 2011 enrere, Bibliotossa ha estat una mica dormida, però avui, un matí tranquil d’estranya solitud a la Biblioteca, em ve de gust parlar amb els llibres, d’agrair-los a tots aquells que han acompanyat, aprofundit, fet més alegre i vital l’any 2011. Un bon llibre t’ajuda a viure, almenys aquí així ho pensem.

Com moltes d’aquestes lectures han estat compartides, encomanades, recomanades i comentades entre lectors de Bibliotossa és molt més que un inventari personal. Són els llibres que han tingut més vida, que han aportat alguna especial i que, aquí, em fem nostres.

Lectures de sempre, magnífiques, compartides en el grup de lectura. De les onze lectures d’aquest any recordo especialment La lluvia amarilla i Pedro Páramo, que ens van arribar al fons de l’ànima, dues històries diferents que ens acaben parlant del mateix, de la mort i de tanta solitud, ja sigui en un paisatge fred de l’Aragó, ja sigui en l’aridesa asfixiant de Comala. També Madame Bovary, llibre de lectura quieta, per delectar-se i apreciar la gran literatura; un exercici d’estil impressionant de com explicar una història. Nabokov i Barnes ens van fer adorar Flaubert. Potser El lloro de Flaubert no va arribar en un bon moment però aquest llibre, que ha estat per mi sempre una debilitat personal, no va acabar de trobar acceptació en el grup. I també una grata sorpresa que aquí si vivim a la Lluna és per l’Auster. Ens agrada molt l’escriptor de l’atzar però darrerament havia deixat de sorprendre’ns i ens quedàvem amb les seves grans novel·les de sempre, però aquest Sunset Park ens va agradar i va donar lloc a un debat apassionant sobre els grans temes austerians i els seus personatges desemparats a la cerca d’un sentit en la vida. Passió també va despertar Misteriosament feliç; Joan Margarit ens va portar al fons de la tristesa i a l'àmbit de l'esperança i va donar lloc a una tertúlia plena de poesia i sentiments.

Lectures de sempre que van arribar a nosaltres recomanades per lectors. D’en Jordi i l’Esther, La mirada inocente de Georges Simenon, una bella i serena novel·la que ens parla d’un nen que creix, que es fa artista, però mai deixa de perdre la seva innocent manera de mirar el món. D’Espai de Llibres, Música para camaleones de Truman Capote, uns relats molt bons que enlluernen amb la capacitat que té Capote de parlar-nos de qualsevol cosa, ja sigui un crim, la Marilyn o d’ell mateix. De l’Esther, Verd aigua, una lectura delicada en què Marisa Madieri ens parla de la seva vida fent ús d’un estil acurat i poètic. De la Matilde de la Casa al Club, tota una troballa, Estas ruinas que ves de Jorge Ibargüengoitia que amb ironia i molt sentit de l’humor ens fa gaudir de veritat amb tot el que es viu en una petita ciutat provinciana.

Lectures que van sortir a la llum el 2011, aquelles que entre el munt de novetats han destacat més a l’ànima de Bibliotossa. Primavera, estiu, etcètera, que ha donat moltes alegries i ens va regalar una traca final; Un hotel a la costa, sobre l’aventura de Nancy Johstone, que es va entossudir a muntar un hotel a Tossa durant els anys 30 i es va trobar amb l’esclat de la guerra civil; L’últim dia abans de demà, històries que toquen la mort, i on l’Eduard Márquez amb poques paraules ens fa sentir molt; L’acabadora, que ha agradat molt. I entre les novetats, també, Solar, La nevada del cucut, Los enamoramientos, El bolígrafo de gel verde...

Per acabar i, ara sí, personalment, dono especialment les gràcies a cinc lectures del 2011. Una cuestión personal; Contes d’hivern d’Isak Dinesen, que ara rellegeixo, La mesa limón, La escritura o la vida i Massa felicitat.