Entrem
intensament en el Sud de Faulkner, en els seus paisatges i en la seva gent. Tot
passa un estiu d’agost, en plena Gran Depressió, i comença amb una ingènua noia
embarassada que fa un mes que camina, des d’Alabama a Mississipí. I ens endinsem
de ple en un món dominat pels prejudicis racials, per la pobresa d’uns i la
cobdícia d’altres, per la brutalitat d’alguns i per la candidesa d’altres.
Aquesta
novel·la és fascinadora per la seva història, una de les més desoladores que té
lloc al comptat imaginari de Yoknapatawpha, símbol del sud-est dels Estats
Units on els ressons de la ràbia i l’horror del racisme encara continuen.
No
trobareu gaire felicitat entre aquestes pàgines. Tots els personatges estan
marcats per certa tristesa, desemparament o solitud. Christmes, un mestís que
no troba lloc ni entre els blancs ni entre els negres, és el personatge central
de la novel·la. Sentiu-lo:
"Respira fondo i lent, amb la sensació que a cada alenada tot ell es dissol en aquella grisor neutra i es fon amb aquella solitud i aquella serenor que no han conegut mai fúria ni desesperació. «Era l'únic que volia», pensa d'esma, meravellat i tranquil. «Era l'únic que he desitjat en aquests trenta anys...» (1).
"Respira fondo i lent, amb la sensació que a cada alenada tot ell es dissol en aquella grisor neutra i es fon amb aquella solitud i aquella serenor que no han conegut mai fúria ni desesperació. «Era l'únic que volia», pensa d'esma, meravellat i tranquil. «Era l'únic que he desitjat en aquests trenta anys...» (1).
I al
seu voltant tot un seguit de personatges que, com passa a la realitat, no
acabarem de conèixer del tot. I, també com passa sempre, al costat de les
ànimes més fosques (algunes tocades per la maldat), la presència, també, de la
solidaritat i de l’esperança.
Llum
d’agost té un model
d’estructura més convencional que altres novel·les de Faulker, però presenta
també una bellíssima complexitat que reclama una lectura atenta. És una obra
mestra que ens meravella per un estil tan acurat com creatiu, amb aquestes
frases llargues en les quals de vegades et perds i hi has de tornar,
enlluernada, a fer el camí. També per aquest riquíssim vocabulari, amb el qual
la traductora Esther Tallada fa el mateix joc: explosió de matisos, formació de
noves paraules, invenció de mots que proven d’explicar-nos més: eixarreïda,
arrossinada, capcineig ullviva, ventrebotida, sorrainnivada... I la gent
parla com parla: afigurava, onte, allavores, enacabat, aviam...
I encara més. La profunditat. En la narració trobarem fins a tres nivells de consciència: allò què diuen els personatges (els diàlegs), allò què pensen (els pensaments) i allò que rumien d’una altra manera, gairebé inconscient.
I encara més. La profunditat. En la narració trobarem fins a tres nivells de consciència: allò què diuen els personatges (els diàlegs), allò què pensen (els pensaments) i allò que rumien d’una altra manera, gairebé inconscient.
La novel·la és fa llegir amb tots els sentits.
Una meravella literària.
"La
memòria creu abans que l’enteniment recordi. Creu durant més temps que no pas
recorda, durant més temps del que triga l’enteniment a ni tan sols
qüestionar-se el que fa el fet. Sap, recorda, creu..." (2) "
I això el record ho sap: al cap de vint anys el
record encara s'ha d'acabar de creure" (3)
-
William Faulkner, Llum d'agost. Brcelona: Edicions de 1984, 2018, pàg.
353-354; 127; 156