Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Julio Llamazares. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Julio Llamazares. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de desembre del 2010

Ainielle existeix

Ainielle és el poble on està ambientada la novel·la de Julio Llamazares La lluvia amarilla. Des del anys 70 és un poble deshabitat. No he estat mai al Pirineu d’Osca, però quan l’Estrella de Galícia passava per terres de l’Aragó i de Castella la sensació de tristesa i soledat de molts pobles despoblats travessava les finestres del tren. Puc imaginar-me la desolació d’Ainielle.

Osca no existeix. Així va titular Julio Llamazares la presentació de la seva novel·la i que hem pogut llegir en la conferència “La Lluvia amarilla, 20 años después” i en la qual recorda com un professor feia tal afirmació per la invisibilitat pública d’aquestes terres. Qui ha estat a Osca? Qui coneix una persona d’Osca? Quantes vegades surt a la televisió Osca? demanava el professor i concloïa: Osca no existeix. Llamazares no va oblidar la sentència i, buscant un escenari per a la novel·la que estava escrivint, va arribar a Osca, la província espanyola amb major nombre de pobles deshabitats.

“Por indicación de una escritora zaragozana, Ana María Navales, a quien consulté al venir, comencé por la sierra de Guara, cuya belleza y desolación me dejaron ya muy tocado. De allí pasé por el Ara arriba (visité Jánovas, pero ese era otro abandono) hacia el valle del Gállego, primero, y, luego, hacia el río Aragón, donde terminé aquel día visitando las ruinas de Acín, Bescós y Villanovilla, en el valle de la Garcipollera. A la mañana siguiente, en el hotel de Jaca en el que dormí, la dueña me encaminó hacia una relojería cuyo titular, me dijo, podía informarme mejor que ella sobre lo que yo buscaba. Y así sucedió, en efecto. El relojero, de nombre Mesado, pertenecía a una asociación de recuperación del patrimonio artístico altoaragonés, por lo que conocía muy bien la región, y me recomendó visitar el Sobrepuerto, que el día anterior yo había bordeado sin saber lo que escondía, y hacerlo con ayuda de un buen libro: El Pirineo abandonado, de Enrique Satué Oliván.

La recomendación del relojero de Jaca sería determinante para mi vida como escritor. Y ello porque, de una tacada, me descubrió un universo, el del Sobrepuerto, donde se escondía Ainielle, un libro maravilloso, el de Enrique Satué, y al propio autor de este, si bien aún tardaría un tiempo en conocerlo personalmente. Aunque aquel día yo iba leyendo su libro por el camino que sube de Oliván hacia Susín, entre el olor a madera de los pinos que cortaban unos aserradores de Ansó y las manchas de nieve que todavía quedaban por el camino. Cuando divisé Ainielle, yo ya sabía que ese sería el escenario de mi novela y que esta, por fin, había encontrado su sitio”.


Aquí podeu veure el documental de Crónicas: "Ainielle tiene memoria". Una crònica del despoblament rural i de la pèrdua d'un món.

“Ainielle existe. En el año 1970 quedó completamente abandonado, pero sus casas aún resisten, pudriéndose en silencio, en medio del olvido y de la nieve, en las montañas del Pirineo de Huesca que llaman Sobrepuerto. Todos los personajes de este libro, sin embargo, son pura fantasía de su autor, aunque (sin él saberlo) bien pudieran ser los verdaderos” (1)

- (1) Julio Llamazares, La lluvia amarilla. Barcelona: Seix Barral, 2003, pàg. 8