El conte de Nadal de l'Auggie Wren de Paul Auster

Em repeteixo però és que aquest conte de Nadal és deliciós. Un conte nadalenc atípic, sense neu ni gelades i on hi ha trampes i mentides.

L’Auggie Wren treballa en un estanc al centre de Brooklyn, és un persona sentimental i divertida. Allà va l’escriptor Benjamin a comprar cigars holandesos i un dia s’assabenta de la passió de l’estanquer. Durant els últims anys s’ha dedicat, cada dia, a la mateixa hora, a fotografiar una cantonada del barri. Quatre mil fotografies iguals? Wren li ensenyarà a mirar. I li explica l’origen de la seva passió, d'un dinar de Nadal amb una desconeguda cega i del robatori d’una càmera fotogràfica. Benjamin queda tan fascinat que ho escriu tot com un conte. Hi ha un moment en què es pregunta si la història del seu amic és verdadera; tant s'hi val, ho és si algú creu en ella.

Aquí podreu llegir el conte sencer i a sota, una altra vegada, unes imatges d’Smoke, la pel·lícula que va fer Wayne Wang sobre el conte de Paul Auster.

L'ànima dels llibres

“Pesaven el cos uns minuts abans de morir. Pesaven el mateix cos uns minuts després de morir. Una simple sostracció matemàtica els havia d’indicar el pes de l’ànima. Hi penso, ara, mentre sostinc el llibre nou entre les mans, les paraules encara untoses com les plomes d’un ocell nascut de poc. I em pregunto si, un cop llegit, també pesarà menys. Com un cos quan perd l’ànima”.

Aquest poema en prosa pertany al deliciós llibre de Gemma Gorga, Llibre dels minuts. Tot i que va obtenir el Premi Miquel de Palol de poesia de l’any 2006, el llibre ha passat massa desapercebut, almenys a la nostra Biblioteca. Gemma Gorga ens regala 60 “minuts” plens de sensibilitat, per llegir i rellegir amb calma i tranquil·litat.

El text citat ens fa pensar en dues pel·lícules que ben segur coneixeu però que no ens podem estar de recordar-vos. La primera, 21 gramos dirigida per Alejandro González Iñárritu. El títol fa referència als experiments realitzats per Duncan MacDouggall entossudit en voler saber el pes de l’ànima. A la segona, Smoke, dirigida per Wayne Wang, se’ns parla d’un altre pes; de la juguesca que van fer sir Walter Raleigh i la reina d’Anglaterra sobre com mesurar el pes del fum:

“Reconozco que es extraño, es casi como pesar el alma de alguien; pero Sir Walter era un tipo hábil...”

Smoke està basada en un dels contes de Nadal més bonics que s’han escrit mai, El conte de Nadal de l'Auggie Wren de Paul Auster.

Gemma Gorga, Llibre dels minuts. Barcelona: Columna, 2006, pàg. 21

El palau de la lluna de Paul Auster

Si us diem que aquí, a Bibliotossa, vivim a la lluna, ja us podeu imaginar què pensem d'aquest llibre de Paul Auster. La primera de les emocions de la lectura que us triem i que compartim plenament ens la regala Fogg, el protagonista del Palau de la lluna.

“(…) - Em costa imaginar-te de bibliotecari, Fogg.
- Reconec que és estrany, però no ho sé, potser sí que fa per mi. Les biblioteques estan fora del món real, al capdavall. Són llocs aïllats, santuaris de pensament pur. D’aquesta manera, podré continuar vivint a la lluna la resta de la meva vida…” (1)

Aquest llibre ens explica tot el que va viure Marc Stanley Fogg durant un període de temps molt curt i que ell recorda com el principi de la seva vida. Ell mateix ens ho explica en un extraordinari començament de la història. Us convidem a obrir el llibre i llegir aquestes primeres línees; segurament quedareu tan enlluernats que haureu de continuar endavant, acompanyant el jove en una història d'aprenentatge i de creixement personal. La influència de la lluna travessa tot el text, des del principi fins a final, amb un caràcter simbòlic i poètic. La lluna inspiradora, màgica, amb una cara sempre oculta, però que ens la que ens dóna llum en la foscor i ens permet mirar la realitat d'una altra manera.

Tot va passar l’estiu en què l’home va trepitjar per primera vegada la lluna. Fogg havia arribat a Nova York per estudiar a la universitat l’any 1965, tenia 18 anys i era orfe. Tres anys després toca fons, es queda sense diners, es desprèn del poc que té i decideix abandonar-se totalment a l’atzar sense fer absolutament res. Acaba vivint com un indigent fins que el rescaten Litty Wu i el seu amic Zimmer.

A partir d'aquest moment tota la vida del jove es transforma. Coneix l’amor i comença a treballar per a un vell excèntric que l'iniciarà en els secrets del món a travès dels llibres, dels viatges, de l'observació de les coses i de les històries que l'explica de la seva pròpia vida i de tot un seguit de personatges llunàtics com l'inventor Tesla o el pintor Blakelock. Aquest procés de formació interior culminarà en un inoblidable viatge per l'oest americà i amb el descobriment de la identitat del seu pare.

Meravellosa la lliçó del vell Effing ensenyant-lo a mirar un quadre. La lliçó és un punt clau de la novel·la i serà determinant en l'aprenentatge de Fogg. És aquest: "Llum de lluna" de Blakelock. D'acompanyament, l'adagio de la Sonata per a piano núm. 14, "Clar de lluna" de Beethoven.

1) Paul Auster, El palau de la lluna. Barcelona: Edicions 62, 2002, pàg. 272