dijous, 28 de juny del 2018

Anys llum de James Salter: la llum dels dies


Solquem amb el narrador un riu negre.  Deien els indis que buscaven un riu que discorregués en tots dos sentits, i el van trobar aquí, al Hudson.  Virem i mirem enrere i anem, prop de l’aigua, a  una mansió victoriana on viu una família. Som a la tardor de 1958. Aquí comença aquest viatge a través de la llum dels dies d’uns personatges. 

El narrador ens ho explica:
“Voy a describir su vida desde dentro hacia afuera, desde su médula, y también la casa, las habitaciones donde la vida se congelaba, cuartos a la luz de la mañana...”

En aquesta casa viuen Nedra i Viri, un matrimoni jove i ben avingut. Tenen una vida familiar tranquil·la amb unes filles que adoren. Se’ls sent feliços. Trobades amb els amics, àpats, festes d’aniversari, copes de vi, els contes de cada nit... La delícia de les coses del dia a  dia.

Però ja sabem com poden arribar a ser d’enganyoses les coses. Tot just els acabem de conèixer i en Viri ens diu que hi ha dues classes de vida, hi ha la que la gent pensa que estàs vivint i hi ha l’altra vida. 

Anem explorant amb la llum i saltem en un punt i a part ràpid, senzill, sense acotacions, d’una vida a una altra. Ell troba fora de casa el paradís terrenal i l’infern. Ella pren consciència que la vida pot ser una altra cosa.

“Tenía el libro en el regazo, no había leído nada más. El poder de cambiar la propia vida se desprende de un párrafo, de una observación señera (…) Las frases pulidas habían llegado, al parecer, como tantas otras cosas, justo en el momento exacto. ¿Cómo podemos imaginar cómo debiera ser nuestra vida sin la iluminación que nos procura la vida de otros?”

Vint anys. Trenta anys. Un retrat que abasta quasi tota la vida. I tornem a ser al riu on vam començar aquest viatge al passat. Som amb Viri a la riba... Hem conegut els límits de la felicitat i ens preguntem on va a parar tot. L’inapel·lable pas del temps amb tantes alegries i tantes desil·lusions. I què és el que ens resta?

James Salter, Años luz. Barcelona: Munick, 199, pàgs. 14, 166


divendres, 22 de juny del 2018

Sortir a robar cavalls de Per Petterson


Per en L., que ens la va recomanar

“Tu decideixes si fa mal o no”

Aquest missatge del pare es va repetint al llarg de la novel·la i la culmina. Ja intuïm, d’entrada, que la frase amaga trampes.


 



Quan la novel·la del noruec Per Petterson va ser editada per Club Editor en senties parlar arreu:  amics, llibreters, crítics, la recomanaven. A Bibliotossa n’ha tingut fervents admiradors. Ha passat un  temps, no massa, i no volem que les seves pàgines quedin tancades. Volem que es tornin a obrir i omplin els lectors de  l’olor dels boscos nòrdics i que ens faci sentir la força del riu del temps. 

L’exuberància del relat de la natura, que es detalla en imatges, olors i sensacions, les descripcions de la relació de l’home vers al bosc, contrasten i, alhora, remarquen  la sobrietat amb què es descriuen els sentiments i les relacions personals. La magnitud emocional d’aquesta novel·la podria raure en aquesta contenció expressa, en els silencis i en la manca de comunicació entre els personatges que ni pregunten ni es manifesten obertament.

Trond T. ,  que ens explica la seva història en primera persona, té vora setanta anys i es refugia en soledat en una cabana en un bosc a l’est de Noruega. Allà reviu un estiu en un altre bosc amb el seu pare. Tenia quinze anys i va ser un moment en què la seva vida es va tancar i va començar de cap i de nou. Ens ho recordarà constantment. Fins i tot, en el capítol 17, es permet la llicència de copiar el mateix paràgraf de set línies en tres pàgines de diferència perquè ens quedi ben clar l’abast del canvi, absolut. 

La vida a la cabana en el present i el record d’aquell moment de l’adolescència es fan seguir de manera paral·lela. En la vida, podríem dir en les dues vides, trobem unes suggerents casualitats i coincidències que el narrador, que es vol manifestar ben real, puntualitza: 

“Si això passés en una novel·la, m’irritaria profundament. Sóc un bon lector, jo, he llegit molt, sobretot els darrers anys però abans també, i tant, reflexiono sobre el que llegeixo i aquesta mena de casualitats sempre resulten forçades en un llibre, o almenys en les novel·les modernes, i a mi em costen molt d’empassar.”

L’autor escriu una suggeridora dedicatòria “Per a Trond T.”, la dedica al personatge que ha creat i que ha fet viu. I sí, quant real hem sentit aquesta història trista, de relacions callades, on costa tant explicitar el dolor i sobretot l’amor.  L’hem sentit intensament i ens ha impregnat d’una malenconia freda. Ai! Trond, de veritat podem nosaltres decidir quan ens fa mal? 

- Per Petterson, Sortir a robar cavalls. Barcelona: Club Editor, 2016, pàgs.35, 68.