dijous, 28 de juny de 2018

Anys llum de James Salter: la llum dels dies


Solquem amb el narrador un riu negre.  Deien els indis que buscaven un riu que discorregués en tots dos sentits, i el van trobar aquí, al Hudson.  Virem i mirem enrere i anem, prop de l’aigua, a  una mansió victoriana on viu una família. Som a la tardor de 1958. Aquí comença aquest viatge a través de la llum dels dies d’uns personatges. 

El narrador ens ho explica:
“Voy a describir su vida desde dentro hacia afuera, desde su médula, y también la casa, las habitaciones donde la vida se congelaba, cuartos a la luz de la mañana...”

En aquesta casa viuen Nedra i Viri, un matrimoni jove i ben avingut. Tenen una vida familiar tranquil·la amb unes filles que adoren. Se’ls sent feliços. Trobades amb els amics, àpats, festes d’aniversari, copes de vi, els contes de cada nit... La delícia de les coses del dia a  dia.

Però ja sabem com poden arribar a ser d’enganyoses les coses. Tot just els acabem de conèixer i en Viri ens diu que hi ha dues classes de vida, hi ha la que la gent pensa que estàs vivint i hi ha l’altra vida. 

Anem explorant amb la llum i saltem en un punt i a part ràpid, senzill, sense acotacions, d’una vida a una altra. Ell troba fora de casa el paradís terrenal i l’infern. Ella pren consciència que la vida pot ser una altra cosa.

“Tenía el libro en el regazo, no había leído nada más. El poder de cambiar la propia vida se desprende de un párrafo, de una observación señera (…) Las frases pulidas habían llegado, al parecer, como tantas otras cosas, justo en el momento exacto. ¿Cómo podemos imaginar cómo debiera ser nuestra vida sin la iluminación que nos procura la vida de otros?”

Vint anys. Trenta anys. Un retrat que abasta quasi tota la vida. I tornem a ser al riu on vam començar aquest viatge al passat. Som amb Viri a la riba... Hem conegut els límits de la felicitat i ens preguntem on va a parar tot. L’inapel·lable pas del temps amb tantes alegries i tantes desil·lusions. I què és el que ens resta?

James Salter, Años luz. Barcelona: Munick, 199, pàgs. 14, 166


Cap comentari:

Publica un comentari