divendres, 22 de juny de 2018

Sortir a robar cavalls de Per Petterson


Per en L., que ens la va recomanar

“Tu decideixes si fa mal o no”

Aquest missatge del pare es va repetint al llarg de la novel·la i la culmina. Ja intuïm, d’entrada, que la frase amaga trampes.


 



Quan la novel·la del noruec Per Petterson va ser editada per Club Editor en senties parlar arreu:  amics, llibreters, crítics, la recomanaven. A Bibliotossa n’ha tingut fervents admiradors. Ha passat un  temps, no massa, i no volem que les seves pàgines quedin tancades. Volem que es tornin a obrir i omplin els lectors de  l’olor dels boscos nòrdics i que ens faci sentir la força del riu del temps. 

L’exuberància del relat de la natura, que es detalla en imatges, olors i sensacions, les descripcions de la relació de l’home vers al bosc, contrasten i, alhora, remarquen  la sobrietat amb què es descriuen els sentiments i les relacions personals. La magnitud emocional d’aquesta novel·la podria raure en aquesta contenció expressa, en els silencis i en la manca de comunicació entre els personatges que ni pregunten ni es manifesten obertament.

Trond T. ,  que ens explica la seva història en primera persona, té vora setanta anys i es refugia en soledat en una cabana en un bosc a l’est de Noruega. Allà reviu un estiu en un altre bosc amb el seu pare. Tenia quinze anys i va ser un moment en què la seva vida es va tancar i va començar de cap i de nou. Ens ho recordarà constantment. Fins i tot, en el capítol 17, es permet la llicència de copiar el mateix paràgraf de set línies en tres pàgines de diferència perquè ens quedi ben clar l’abast del canvi, absolut. 

La vida a la cabana en el present i el record d’aquell moment de l’adolescència es fan seguir de manera paral·lela. En la vida, podríem dir en les dues vides, trobem unes suggerents casualitats i coincidències que el narrador, que es vol manifestar ben real, puntualitza: 

“Si això passés en una novel·la, m’irritaria profundament. Sóc un bon lector, jo, he llegit molt, sobretot els darrers anys però abans també, i tant, reflexiono sobre el que llegeixo i aquesta mena de casualitats sempre resulten forçades en un llibre, o almenys en les novel·les modernes, i a mi em costen molt d’empassar.”

L’autor escriu una suggeridora dedicatòria “Per a Trond T.”, la dedica al personatge que ha creat i que ha fet viu. I sí, quant real hem sentit aquesta història trista, de relacions callades, on costa tant explicitar el dolor i sobretot l’amor.  L’hem sentit intensament i ens ha impregnat d’una malenconia freda. Ai! Trond, de veritat podem nosaltres decidir quan ens fa mal? 

- Per Petterson, Sortir a robar cavalls. Barcelona: Club Editor, 2016, pàgs.35, 68. 

Cap comentari:

Publica un comentari