dimarts, 16 d’octubre del 2012

Homes i ratolins de John Steinbeck



"Los libros no sirven. Un hombre necesita a alguien, alguien que esté cerca. Uno se vuelve loco si no tiene a nadie” 

Per encapçalar aquesta entrada, el lector més fascinador de Lost llegint Homes i ratolins. Què ens hauria explicat el perdut Sawyer, solitari i necessitat, com tots en definitiva, de tenir un somni i algú ben a prop?

Aquest llibre no pot deixar indiferent ningú. Hi ha la mestria d'Steinbeck per retratar una època i descriure uns personatges atrapats pel seu destí. Som als anys de la Gran Depressió americana i una estranya parella va de ranxo en ranxo fugint de les adversitats. 

En un món rude i cruel, on sembla que no hi ha lloc per a la responsabilitat i els sentiments, destaca la relació entranyable d'aquests dos homes tan diferents que s'acompanyen. Què fa que George es faci càrrec de Lennie, un home retardat? Per què es complica la vida si Lennie, encara que amb innocència, sempre es fica en embolics? 

Més enllà de la duresa del relat, Steinbeck fa un cant a la solidaritat. La realitat és la que és però tots necessitem esperança. És possible, com en la poesia de Burns que dóna títol al llibre, que no es puguin aconseguir els somnis, però com ens ajuda a viure tenir-los i compartir-los amb algú...

Los hombres como nosotros, que trabajan en los ranchos, son los tipos más solitarios del mundo. No tienen familia. No son de ningún lugar (...) No tienen nada que esperar del futuro (...) Con nosotros no pasa así. Tenemos un porvenir. Tenemos alguien con quien hablar, alguien que piensa en nosotros...”

- John Steinbeck, De ratones y hombres. Barcelona: Edhasa, 2010, pàg. 115, 26-27.


7 comentaris:

  1. Hi ha una adaptació al cinema que em va agradar molt:
    http://youtu.be/Lfjw0yIUASE

    ResponElimina
  2. Ja has llegit Stoner, Bibliotossa? En determinats moments fa pensar una mica en Steinbeck. No te'l deixis perdre (si és que encara no l'has llegit, és clar). Em fa que t'agradarà molt i molt.

    I veig que llegiu Bello. Doncs jo ara estic amb Sebald i no em puc treure del cap Història universal de Paniceiros. M'hi fa pensar. Suposo que és la barreja aquesta entre assaig-digressió-ficció-memòries amb fotos enganxades i tota la pesca. A menudo me crecen monstruos!
    Una abraçada (enorme).

    ResponElimina
  3. Gràcies, Lluís. No he vist la pel·lícula. Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  4. Matilde, coincidiem en moltes coses... Què bonic sentir-te.
    Vaig llegir l'Stoner i em va agradar moltíssim. Una lectura inoblidable. D'aquests mesos de lectura "difícil" em quedo amb tres llibres: l'Stoner (que em va fer plorar), Un momento de descanso de l'Orejudo (que em va fer riure) i la relectura de Paniceiros (que em va fer somiar). Lectures fantàstiques que, a més, han estat compartides amb bons amics, d'aquells que ho fan tot més fàcil.
    El Sebald també em va agradar molt. Em sembla que el vaig comentar al bloc.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Sí que el vas comentar, sí. Al menys jo et vaig robar un fragment per presentar Los anillos de Saturno, si no recordo malament.
    http://decasaalclub.blogspot.com.es/2012/07/temporada-2012-13-i.html

    ResponElimina
  6. me ha gustado el sabor que le pones a tus letras

    ResponElimina
  7. Fantastic work guys im a fan of your website.
    vivint reviews

    ResponElimina