Vitrina de tardor

"Per a mi la tardor no ha estat mai una estació trista. Les fulles mortes i els dies que s'escurcen no m'han semblat mai el final de res sinó més aviat una expectativa de futur (...) Tinc la impressió que tot és possible. L'any comença al mes d'octubre" (Patrick Modiano, En el cafè de la joventut perduda, pàg. 21).

Un dia com avui...

AVUI, 10 d'octubre... 

Un dia com avui, de fa cent sis anys, naixia MERCÈ RODOREDA. La recordem amb un fragment de "Viatges i flors". 

“És noctàmbula. Quan els Sastres Amagats cusen la lluna a la falda de la nit, quan s’omple de vent la granota, quan va de cacera l’enganyapastors, la Flor Cerimoniosa es bada. De dies dorm. Té els pètals de gasa i de foc de magrana. Adorna. És flor per als rat-penats que la volten tenebrosos i càndids. Xafarders. Però tot i que per a ella la nit hagi estat de vetlla i que dormir amb el sol li sigui mitja vida i més enllà, si et sent a prop no pot deixar d’obrir-se: fa visita. No diu res perquè no pot enraonar, és clar, però t’acull plena de gràcia i no t’abandona ni cinc minuts. És la més caia.”
[Flor cerimoniosa. Mercè Rodoreda]

Grans lectures breus

" (...) A mí, particularmente, hay muchos libros breves que  me ha engañado muchas veces, y así, por ejemplo, hubo un tiempo en que lograron convencerme de que tenían sólo por ejemplo cien páginas. A la cuarta vez que lo leí, me di cuenta, sin embargo, de que encubrían cuatrocientas, y como todavía no he acabado de releerlos, resulta que el autor me ha vendido como prosa breve lo que en realidad es un libro poco menos que interminable".

 (Luis Landero, http://www.literaturas.com/luislandero.htm)