AVUI, 10 d'octubre...
Un dia com avui, de fa
cent sis anys, naixia MERCÈ RODOREDA. La recordem amb un fragment de
"Viatges i flors".
“És noctàmbula. Quan els Sastres Amagats cusen la lluna a la falda de la nit, quan s’omple
de vent la granota, quan va de cacera l’enganyapastors, la Flor
Cerimoniosa es bada. De dies dorm. Té els pètals de gasa i de foc de
magrana. Adorna. És flor per als rat-penats que la volten tenebrosos i
càndids. Xafarders. Però tot i que per a ella la nit hagi estat de
vetlla i que dormir amb el sol li sigui mitja vida i més enllà, si et
sent a prop no pot deixar d’obrir-se: fa visita. No diu res perquè no
pot enraonar, és clar, però t’acull plena de gràcia i no t’abandona ni
cinc minuts. És la més caia.”
[Flor cerimoniosa. Mercè Rodoreda]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada