Austerlitz de W.G. Sebald: la necessitat de restituir el passat

W.G. Sebald, Austerlitz (traducció d’Anna Soler Horta). 

Barcelona: Flâneur, 2018. 335 pàg.

Sebald havia enlluernat Bibliotossa amb Los anillos de Saturno (1995) i Els emigrats (1992). Ara l'editoral Flâneur recupera, i ens ha ofert com un regal, una altra obra extraordinària de l'escriptor alemany, plena de sentit, plena de la història "gran" de la humanitat i de la història "petita" de les persones. 

Caminarem al llarg de les pàgines amb un personatge enigmàtic que anirem coneixent, de mica en mica, a partir de les converses que manté amb el narrador. Sentirem la seva desolació, un pena tan intensa que no té nom i que costa mirar de front.

Les empremtes del dolor travessen la història de la humanitat i, amb el cor encongit, deambularem amb els dos protagonistes per estacions de trens, fortaleses, construccions...i sentirem com el passat viu en edificacions i espais. No és casual la sensibilitat de Jacques Austerlitz per les històries dels llocs, com tampoc ho és la seva dificultat per preguntar-se pel propi passat i pel seu vertader origen. 

Qui és aquest home que va perdre la identitat i va viure quasi tota la vida sense recordar? Per què tanta tristesa i tanta solitud? Commocionats, l’acompanyarem quan, ja gran, viatja al seu passat i s’obren les portes de l’horror. Ningú pot restar indiferent davant la magnitud d’aquesta obra, d’aquesta ficció documental sobre la necessitat de restituir el passat. Gairebé sense alè, entrem en una mena de realitat insondable que Sebald, amb el seu estil i la seva profunditat literària, és capaç de treure de la foscor.

Llegiu Sebald; us meravellarà el seu estil narratiu, la manera com trenca les barreres entre la ficció i la no ficció, aplega diferents gèneres literaris i els amalgama amb la història, l’art o la natura. Ningú ha explicat com ell el sentiment de desolació davant de les atrocitats de la humanitat i la malenconia per l’oblit i el pas del temps:

(...) la foscor no es dissipa, sinó que es torna més densa quan m’imagino que gairebé no podem retenir res, quan penso en tot el que cau en l’oblit cada cop que una vida s’extingeix, i queel món és com si es buidés d’ell mateix si ningú no escolta, noconsigna ni transmet les històries lligades a incomptablesllocs iobjectes, que no tenen la capacitat de recordar...[pàg. 30]

Més informació a: Editorial Flâneur

Los anillos de Saturno de W.G. Sebald

A Bibliotossa aquests dies hem estat afortunats. Hem caminat i al·lucinat amb W.G. Sebald. El llibre Los anillos de Saturno ens ha portat de viatge pel comtat anglès de Suffolk, a la regió d’East Anglia, però, ja avisem de seguida, no és un viatge convencional, es tracta sobretot d’un viatge emocional. Més que la descripció del paisatge actual, ens arriben les sensacions d’allò que ha deixat de ser, així com les veus de personatges, especialment escriptors turmentats, que van estar relacionats amb aquests indrets. El paisatge s’impregna de la història i de l’ànima de tot el que s’ha viscut allà.

Des de la primera pàgina ens ha captivat l’estil literari, esplèndid, i tots els jocs narratius que domina a la perfecció Sebald. Veritablement, juga amb nosaltres, es passeja entre la realitat i la ficció, complementa la narració amb fotografies per donar-hi a tot més versemblança, desvarieja i ens fa anar d’aquí cap allà, amb històries fabuloses, ja siguin fragments de la vida de Conrad o Chateaubriand, l’explicació de les fluorescències de les arengades o amb la probable assistència de Thomas Browne a la lliçó d’anatomia que va retratar Rembrandt. Només per posar-vos uns exemples perquè les referències i els temes són múltiples. Fragments de vida reals, notes històriques, invencions literàries? Ens és ben igual. La capacitat que té per encadenar allò que hi ha al davant amb records, al·lusions i ficcions és magnífica i literàriament ben real.

La constant de l’obra és la melancolia i la desolació. Saturn ha estat divisa dels melancòlics i els anells, segons ens descriu en la cita de l'Enciclopedia Brochhaus, probablement són fragments d’una lluna anterior que va ser desintegrada. Les terres de Suffolk havien estat esplendoroses en altres temps, havien estat molt actives econòmicament, amb construccions espectaculars i platges d’estiueig molt concorregudes. Ara, tot està en runes i abandonat. Aquest narrador, que se’ns fa creure que és el propi Sebald, no pot resistit tanta devastació, la qual acaba afectant-lo, un temps després, en una immobilitat física.

El paisatge que va recorrent entre Lowestof i Ditchingham li desperta evocacions dures i tristes. Desastres naturals, terribles massacres humanes, decadència per tot arreu. Quan no hi ha tanta duresa sentim la melancolia, la soledat. Els personatges que retrobem pel camí podríem dir que estan sota el signe de Saturn, ja siguin amics o coneguts del narrador com l’escriptor Michael Hamburguer, amb el qual comparteix sorprenents coincidències, ja siguin escriptors del passat que van viure o van visitar aquest comtat. Joseph Conrad va estar a Lowestoft l’any 1878, la seva vida va ser molt dura i ens ha narrat un dels capítols més horribles del colonialisme; Edward Fitzgerald va portar una vida solitària dedicada a l’estudi a Boulge i va viure una intensa passió secreta; Chateaubriand s’enamora dolçament d’una jove a Bungay. Aquestes són algunes de les vivències que ens arriben mentre anem caminant de forma lacònica. N'hi ha moltes més, totes per gaudir profundament de la lectura.

Susan Sontag ens parla de l’autor en termes de grandesa literària.

“¿Es todavía posible la grandeza literaria? Ante la decadencia implacable de la ambición literaria y la convergente ascensión de lo tibio, lo insustancial y lo insensatamente cruel en cuanto temas preceptivos de la narrativa, ¿cómo sería en la actualidad un proyecto literario noble? Una de las pocas respuestas disponibles a los lectores de habla inglesa es la obra de W.G. Sebald (…) ¿Dónde se ha escuchado en inglés una voz de semejante confianza y exactitud, tan directa en su expresión sentimental y sin embargo entregada con tanto respeto al registro de “lo real”?” (1)

(1) Susan Sontag, “Una mente de luto”, Cuestión de énfasis. Madrid: Alfaguara, 2007, pàg. 57-64.

I d'acompanyament, la nostàlgia dels Rolling Stones cantant "This place is empty".

Sebald, W.G. Los anillos de Saturno. Barcelona: Anagrama, 2008