divendres, 21 de novembre del 2014

La felicitat de la lectura

 Alexander A. Deineka, "Dona jove amb llibre", 1934 (font: http://www.deineka.info/work-657.php)

 

“(…) Encuentro a mi madre en la cocina. Sola, tan abstraída en la lectura que no repara en mí. Parece en medio de un círculo encantado, y me detengo a mirarla. Sus manos inmóviles junto al libro abierto, su rostro levemente inclinado hacia las páginas, su intensa y decidida concentración. Me acerco hasta tocar la mesa, y ella por fin levanta la cara para mirarme. Tiene los ojos llenos de luz, y en sus mejillas hay un leve rumor (...) Le pregunto qué está leyendo y me dice que una novela, El caballero de los brezos. Una novela de amores desgraciados. Ésas son sus palabras, "amores desgraciados", pero en su rostro hay una decidida expresión de felicidad, como si me ocultara algo...


 - Gustavo Martín Garzo, “El caballero de los brezos”, El Hilo azul. Madrid: Aguilar, 2001.

dimecres, 19 de novembre del 2014

Un dia com avui...





AVUI, 19 de novembre ... Un dia com avui, de fa cent dos anys, naixia JOAN SALES. El recordem amb el pròleg a la primera edició de l'extraordinària Incerta glòria.

"The uncertain glory of an april day... Tot devot de Shakespeare coneix aquestes paraules—i si jo hagués de resumir la meva novel·la en una sola ratlla, no ho faria pas d'altra manera.

Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d'un somni. Hem deixat de ser joves. Bé es veia que no ho podíem ser eternament; i què era, ser joves? Ma jeunesse ne fut qu'un ténébreux orage, diu Baudelaire; potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria —d'incerta glòria— un dia d'abril...

Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, però sobretot en l'amor i en la guerra, si la guerra se'ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.

La set de glòria es fa, en certs moments de la vida, dolorosament aguda; tant més aguda és la set com més incerta és la glòria de què estem assedegats; vull dir, més enigmàtica. La meva novel·la tracta precisament de copsar algun d'aquests moments en algun dels seus personatges. ¿Amb quin resultat? No sóc pas jo qui ho ha de dir.

Però sé que molt li serà perdonat a qui molt hagi estimat. En altre temps hi havia més devoció a sant Dimas i a santa Maria Magdalena; és que no corria tanta pedanteria com ara i la gent no tractava de dissimular amb tesis, missatges ni teories abstractes el fons apassionat que tots portem a dintre.

Som pecadors amb una gran set de glòria. I és que la glòria és el nostre fi"


Barcelona, desembre de 1956 


(Confessió de l'autor; pròleg a la 1a edició).

dijous, 13 de novembre del 2014

Un dia com avui...






 Un 13 de novembre de fa seixanta-dos anys, naixia MARIA-MERCÈ MARÇAL. Amb ella, avui, ens vestim d'alegria.

"Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."

dimarts, 11 de novembre del 2014

Si una tarda plou la tristesa...

 

Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l'esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s'aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
brufada d'esperit.


("Si una tarda" de Miquel Bauçà, primera versió de l'any 1962)
("Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de pluja" de Camille Pissarro, 1897)

divendres, 7 de novembre del 2014

Un dia com avui...







AVUI, 7 de novembre ... Un dia com avui, de fa cent un any, naixia ALBERT CAMUS. El recordem amb un fragment del Primer home, una novel·la extraordinària, que et commou des de la primera pàgina. La novel·la, inacabada, és un tornada a la seva infantessa i, especialment, la cerca del pare que no va conèixer.

"Tanmateix, el que havia provat de saber àvidament a través dels llibres i dels éssers, ara li semblava que aquell secret se les havia amb aquell mort, aquell pare petit, amb el que havia estat i havia esdevingut, i que ell mateix havia buscat ben lluny el que tenia ben a la vora en el temps i en la sang".


- Albert Camus, El primer home. Barcelona: Empúries, 1997, pàg. 28.