dimarts, 11 de novembre de 2014

Si una tarda plou la tristesa...

 

Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l'esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s'aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
brufada d'esperit.


("Si una tarda" de Miquel Bauçà, primera versió de l'any 1962)
("Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de pluja" de Camille Pissarro, 1897)

Cap comentari:

Publica un comentari