dimecres, 18 de juliol de 2018

EL NAVEGANT de Joan-Lluís Lluís: "Soc allò que dic i com ho dic"



El passat 6 de juliol l'escriptor Joan-Lluís Lluís va participar en el grup de lectura de la Biblioteca Municipal de Tossa per comentar-nos la seva novel·la El navegant. El tema central de la xerrada, com el de la novel·la, van ser les llengües. 

Va ser una trobada plena de reflexions i emocions al voltant de la rellevància de qualsevol llengua, de l’idèntic valor que tenen totes per elles mateixes, i de l’extrema vulnerabilitat de moltes d’elles davant les llengües dominants i dominadores. 

El protagonista de la novel·la, Assiscle Xatot, va néixer a Perpinyà l’any 1852 i té un do extraordinari. Només de sentir una paraula en una llengua desconeguda, de forma immediata, entén i aprèn a parlar-la de forma sencera. No és casual que l’autor el faci viure en aquesta època, quan aquest do no el servirà de gaire res i quan encara no s’havia desenvolupat la sociolingüística. 

Hi trobem temes com el desfici per trobar l’origen de les llengües, la constant jerarquització en categories o el significat de la pèrdua d’una llengua. També l’impacte de la realitat social i política i els contrasentits del poder.  I hi ha, per sobre tot, l’amor a les llengües.

“Sóc allò que dic i com ho dic, sóc d’allà d’on vénen les llengües, sóc tots aquells que no coneixeré mai però de qui sí sé el parlar. Bastants anys més tard algú em dirà que hauria de ser l’home més feliç del món, ja que ningú més que jo té a l’abast tantes maneres de dir la felicitat” (1)

Les impressions de la lectura van créixer amb els comentaris del seu autor i vam poder aprofundir en aquesta novel·la que va voler escriure com una història d’aventures però, com sol passar, també tenen molt de desventures. L’heroi que podríem imaginar amb múltiples possibilitats, és més bé un home pusil·lànime que no pren decisions i que, com ens diu el seu sobrenom “Nuvolet”, va allà on el porta el vent. 

El procés d’escriure la novel·la va ser llarg. Vint anys fins trobar el to i, sobretot, aquest final que no esperàvem, però que, segons l’autor, és el que calia.

La tertúlia va acabar amb un conte mític del poble Djugun d’Austràlia que parla d’una noia, Djikol,  que va fer el regal de les llengües a tota la humanitat. La llengua djugun ja no existeix. Silenci absolut a la Biblioteca.

Aquesta activitat ha estat promocionada pel Programa SAL (Selecció d’autors locals) del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona.






(1) Joan-Lluís Lluís,  El Navegant. Barcelona: Proa, 2016, pàg. 53


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada