El passat 6 de juliol l'escriptor Joan-Lluís Lluís va participar en el grup
de lectura de la Biblioteca Municipal de Tossa per comentar-nos la seva
novel·la El navegant. El tema central
de la xerrada, com el de la novel·la, van ser les llengües.
Va ser una trobada plena de reflexions i emocions al voltant de la rellevància
de qualsevol llengua, de l’idèntic valor que tenen totes per elles mateixes, i
de l’extrema vulnerabilitat de moltes d’elles davant les llengües dominants i
dominadores.
El protagonista de la novel·la, Assiscle Xatot, va néixer a Perpinyà l’any
1852 i té un do extraordinari. Només de sentir una paraula en una llengua
desconeguda, de forma immediata, entén i aprèn a parlar-la de forma sencera. No
és casual que l’autor el faci viure en aquesta època, quan aquest do no el
servirà de gaire res i quan encara no s’havia desenvolupat la sociolingüística.
Hi trobem temes com el desfici per trobar l’origen de les llengües, la
constant jerarquització en categories o el significat de la pèrdua d’una
llengua. També l’impacte de la realitat social i política i els contrasentits
del poder. I hi ha, per sobre tot, l’amor
a les llengües.
“Sóc allò que dic i com ho
dic, sóc d’allà d’on vénen les llengües, sóc tots aquells que no coneixeré mai
però de qui sí sé el parlar. Bastants anys més tard algú em dirà que hauria de
ser l’home més feliç del món, ja que ningú més que jo té a l’abast tantes
maneres de dir la felicitat” (1)
Les impressions de la lectura van créixer amb els comentaris del seu autor
i vam poder aprofundir en aquesta novel·la que va voler escriure com una
història d’aventures però, com sol passar, també tenen molt de desventures. L’heroi
que podríem imaginar amb múltiples possibilitats, és més bé un home
pusil·lànime que no pren decisions i que, com ens diu el seu sobrenom
“Nuvolet”, va allà on el porta el vent.
El procés d’escriure la novel·la va ser llarg. Vint anys fins trobar el to
i, sobretot, aquest final que no esperàvem, però que, segons l’autor, és el que
calia.
La tertúlia va acabar amb un conte mític del poble Djugun d’Austràlia que
parla d’una noia, Djikol, que va fer el
regal de les llengües a tota la humanitat. La llengua djugun ja no existeix.
Silenci absolut a la Biblioteca.
Aquesta
activitat ha estat promocionada pel Programa SAL (Selecció d’autors
locals) del Servei de Biblioteques
de la Diputació de Girona.
(1) Joan-Lluís Lluís, El Navegant. Barcelona:
Proa, 2016, pàg. 53
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada