A Bibliotossa hem llegit
gairebé d’una tirada aquesta novel·la d’Anita Brookner, que ens ha captivat pel
seu estil subtil i acurat i per l’extraordinària capacitat per endinsar-nos en
els matisos psicològics dels personatges. Una novel·la de somnis tristos, de
vides prosaiques i molta soledat interior.
Un debut en la vida manlleva el títol d’una novel·la de Balzac. La
protagonista, Ruth Weiss, és una professora especialitzada en els personatges
femenins de Balzac i és sobretot, una dona solitària.
La coneixem amb
quaranta anys però la sentim gran. La seva vida en una família excèntrica,
descurada i egoista, condiciona la seva existència. Creix sola però sense
aconseguir la llibertat i la independència que necessita. El seu refugi, ja us ho podeu imaginar, serà
la literatura. Però ara, mirant enrere, sent la literatura culpable de moltes
coses, fins i tot del seu físic.
Hi ha una pàtina de
tristesa constant en aquesta dona que analitza la veu d’Eugénie Grandet: “Je ne suis pas assez belles pour lui”, “Je
suis trop laide, il ne fera pas attention à moi”… A ella, de petita, li explicaven que la
Ventafocs podria anar al ball. Però, i a la vida?
L’edició està
presentada per Julian Barnes, amb l’article que va escriure després de la mort
de la seva amiga. Sentim la proximitat entre tots dos. I pensem de seguida en
“El lloro de Flaubert” de Barnes, en el qual el protagonista persegueix
Flaubert buscant respostes a la seva pròpia vida. Aquí, Ruth Weiis també ho fa
amb Balzac.
Així comença la
novel·la...
“A
sus cuarenta años, la doctora Weiss comprendió que la literatura le había
destrozado la vida.
Según su costumbre reflexiva y académica, lo atribuyó a que había recibido una educación moral deficiente, pues las fuerzas antagónicas de su padre y de su madre se aliaron en este caso para exigirle que considerase la trayectoria de Anna Karenina y Emma Bovary pero emulara la de David Copperfield y la Pequeña Dorrit” (1))
Según su costumbre reflexiva y académica, lo atribuyó a que había recibido una educación moral deficiente, pues las fuerzas antagónicas de su padre y de su madre se aliaron en este caso para exigirle que considerase la trayectoria de Anna Karenina y Emma Bovary pero emulara la de David Copperfield y la Pequeña Dorrit” (1))
Veritat que venen ganes de
continuar….
1) Anita Brookner, Un debut en la vida. Barcelona: Libros del Asteroide, 2017, pàg. 5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada