dimecres, 2 de juliol de 2008

El palau de la lluna de Paul Auster

Si us diem que aquí, a Bibliotossa, vivim a la lluna, ja us podeu imaginar què pensem d'aquest llibre de Paul Auster. La primera de les emocions de la lectura que us triem i que compartim plenament ens la regala Fogg, el protagonista del Palau de la lluna.

“(…) - Em costa imaginar-te de bibliotecari, Fogg.
- Reconec que és estrany, però no ho sé, potser sí que fa per mi. Les biblioteques estan fora del món real, al capdavall. Són llocs aïllats, santuaris de pensament pur. D’aquesta manera, podré continuar vivint a la lluna la resta de la meva vida…” (1)


Aquest llibre ens explica tot el que va viure Marc Stanley Fogg durant un període de temps molt curt i que ell recorda com el principi de la seva vida. Ell mateix ens ho explica en un extraordinari començament de la història. Us convidem a obrir el llibre i llegir aquestes primeres línees; segurament quedareu tan enlluernats que haureu de continuar endavant, acompanyant el jove en una història d'aprenentatge i de creixement personal. La influència de la lluna travessa tot el text, des del principi fins a final, amb un caràcter simbòlic i poètic. La lluna inspiradora, màgica, amb una cara sempre oculta, però que ens la que ens dóna llum en la foscor i ens permet mirar la realitat d'una altra manera.

Tot va passar l’estiu en què l’home va trepitjar per primera vegada la lluna. Fogg havia arribat a Nova York per estudiar a la universitat l’any 1965, tenia 18 anys i era orfe. Tres anys després toca fons, es queda sense diners, es desprèn del poc que té i decideix abandonar-se totalment a l’atzar sense fer absolutament res. Acaba vivint com un indigent fins que el rescaten Litty Wu i el seu amic Zimmer.

A partir d'aquest moment tota la vida del jove es transforma. Coneix l’amor i comença a treballar per a un vell excèntric que l'iniciarà en els secrets del món a travès dels llibres, dels viatges, de l'observació de les coses i de les històries que l'explica de la seva pròpia vida i de tot un seguit de personatges llunàtics com l'inventor Tesla o el pintor Blakelock. Aquest procés de formació interior culminarà en un inoblidable viatge per l'oest americà i amb el descobriment de la identitat del seu pare.

Meravellosa la lliçó del vell Effing ensenyant-lo a mirar un quadre. La lliçó és un punt clau de la novel·la i serà determinant en l'aprenentatge de Fogg. És aquest: "Llum de lluna" de Blakelock. D'acompanyament, l'adagio de la Sonata per a piano núm. 14, "Clar de lluna" de Beethoven.




1) Paul Auster, El palau de la lluna. Barcelona: Edicions 62, 2002, pàg. 272

1 comentari:

  1. Aquest llibre és extraordinari, dels millors que he llegit.

    ResponSuprimeix