El lector de Bernhard Schlink

Michael Berg és un noi de quinze anys que viu una història d’amor amb una dona vint-i-un anys més gran que ell. La relació segueix uns rituals d’erotisme i lectures en veu alta i, tot i que dura poc temps, determinarà la vida dels dos personatges. Passats set anys Michael retroba Hanna en un judici sobre crims de guerra nazis i descobrirà dos secrets de la dona a qui tant ha estimat.

En Jaume del Grup de lectura de Tossa ens parla del llibre que llegirem aquest mes de juny: El lector de Bernhard Schlink:

Què de nou ens pot dir la Hanna i el noiet després de tants anys de la seva primera lectura?. Una certa por de que el temps hagi envellit les emocions que va despertar en el seu moment… També la por de si agradarà a les noies (em nego a dir-les “miembras”) del Grup de lectura, tenint en compte que la proposta d’aquest llibre era meva… De si aixecarà les passions que va aixecar en mi en aquella llunyana primera vegada… I vet aquí el que hem trobat:

1. Que els anys passen, nosaltres envellim, però la bona literatura roman en el seu lloc: les emocions, les mateixes. Les reflexions més potents encara. La necessitat de fer les paus amb el passat i de no trair la memòria de la Hanna i el noiet són més actuals que mai.

2. Satisfet de la rebuda de les noies del Grup de lectura. En paraules de na Plàcida: “Sembla estrany que en un llibre tan petit puguem trobar-hi tantes coses i tan bones”. La trobada per comentar el llibre ha estat magnífica .

3. I les passions que em va despertar a mi, segueixen vigent en els nous adeptes a El lector?. Definitivament ho són.
I com que, al capdavall, llegir no és res més que encetar noves preguntes a mesura que es van cercant respostes, em venen al cap uns quants interrogants: Poden les circumstàncies externes modificar el record de les vivències íntimes? Es possible conviure amb l’horror del nazisme i sortir-ne sense ferides? Es poden perdonar els horrors? O costa més de perdonar la ignorància? Es pot estimar tota una vida una persona que només es va tenir trenta anys abans? Quin amor és aquest? Som el que llegim? O potser som el que triem? Què hauria triat l’Hanna si hagués pogut? Què el noiet?

No ho sabem, però per això llegim. Llegiu El lector. Us donarà peu a seguir preguntant-vos.

I per acabar, per què no hi han més homes al Grup de lectura de Tossa? Ànim nois, llegir i compartir experiències no perjudica ni la salut ni a vosaltres mateixos. Serà un plaer trobar-vos ara que anem pel Fahrenheit 451 del Ray Bradbury.