dilluns, 8 de setembre de 2008

Fahrenheit 451 de Ray Bradbury

“Potser els llibres ens ajudaran a sortir del pou. Potser podrien ajudar-nos a no cometre els mateixos errors, insensats i maleïts”

Ray Bradbury, Fahrenheit 451. Barcelona: Proa, 2007

Ens trobem els components del Grup de lectura de la Biblioteca per comentar el llibre i veure l’ adaptació cinematogràfica de François Truffaut.

La lectura no ha despertat en tots les mateixes emocions; mentre per alguns es tracta d’una obra apassionant, altres s’hi han sentit decebuts. Ja passa això sovint en les nostres trobades: un xoc de diferents lectures i de diferents sentiments cap a la lectura que compartim.

Però, des de la Biblioteca, no ens podem estar de defensar i recomanar aquest llibre que està considerat un clàssic de la ciència-ficció i és una meravellosa reivindicació del poder de la literatura.

Fahrenheit 451 ens fa entrar en un món aparentment utòpic, envaït pels mitjans audiovisuals i per formes d’entreteniment ràpid, en el qual estan prohibits els llibres. La lectura està considerada un perill per a les persones perquè fa pensar i pot inquietar l’ànima.

En aquesta societat els bombers, en lloc d’apagar incendis, tenen la funció de fer fogueres amb la literatura. Montag, el protagonista d’aquesta història, és bomber i comença a fer-se preguntes i a adonar-se que no se sent feliç. Una noia que passeja de nit i sembla boja l’ensenyarà a mirar la vida d’una altra manera. Veure com una dona decideix morir cremada amb la seva biblioteca l’aproparà al valor dels llibres. I quan comença a sentir la necessitat de fer alguna cosa no estarà sol. Hi ha Faber i sobretot hi ha uns homes–biblioteques que deambulen pels camins amb un llibre en el seu interior. Us podeu imaginar l’amor d’aquests homes cap a la literatura? Quin llibre hauran triat per memoritzar i per què?

En aquest sentit en Jaume ens ha proposat un joc i ens ha fet triar un únic llibre que voldríem salvar de la foguera. Us traslladem a tots la pregunta.
I d’unes lectures a altres. Us recomanem, amb entusiasme, Les cròniques marcianes de Ray Bradbury. Sorprenents, fascinants. Comenceu pel pròleg de Jorge Luis Borges; també, altres llibres que ens parlen de distòpies: 1984 de George Orwell, El món feliç d’Aldous Huxley, Los desposeídos d’Ursula K. Le Guin…

I per últim, el capítol “La biblioteca como sombra” dins La biblioteca de noche d’Alberto Manguel sobre les ombres de les biblioteques, els llibres que han desaparegut i s’han fet desaparèixer al llarg de la història.

Cap comentari:

Publica un comentari