dilluns, 11 de maig del 2009

El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani

“(…) vaig trobar un d’aquells llibres que m’alteren el cor i em tornen l’alegria de viure. En acabar-lo, em va assaltar una altra vegada el desig que sempre sent en casos semblants: telefonar als amics, eixir a cridar enmig del carrer, proclamar-ho arreu del món. Dir a la gent que no poden seguir vivint sense llegir un llibre així, hi ha massa bellesa per a ignorar-lo.”

Llegíem aquest fragment d’un relat d’Agustín Fernández (1) i pensàvem que sí, que quan et trobes en un llibre d’aquests que t’alteren el cor tens ganes de cridar el seu títol i oferir-lo com un preciós regal a tothom.


Avui cridem ben fort: El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani. Si no l’heu llegit, afanyeu-vos a fer-ho. És un llibre deliciós.

Què hi ha dins del jardí de Bassani? La veu pausada però intensa del narrador ens porta cap enrere, a la seva joventut, i ens fa entrar dins la comunitat jueva de Ferrara, sotragada a finals dels anys trenta per les lleis racials del feixisme. En aquesta comunitat hi ha la família dels Finzi-Contini, rics i refinats, que veuen com tot el seu món s’ensorra. Coneixerem la família i especialment Micòl, bella i delicada, amb la qual el narrador descobrirà l’amor, un amor silenciat i confús, condemnat des de bon principi a no ser.

El llibre se sent com una emotiva veu que vol recordar i explicar el passat perquè tot allò viscut no mori en l’oblit. Escolteu al narrador: “Quants anys han passat des d’aquella remota tarda de juny? Més de trenta. Tot i així, si tanco els ulls, Micòl Finzi-Contini encara és allà, repenjada al mur del jardí, mirant-me i parlant-me (…) Ens vam mirar fit a fit. Per damunt del seu cap, el cel era blau i compacte, un cel càlid ja estival, sense un núvol. Res no l’hauria pogut canviar, semblava, i res, en efecte no l’ha canviat, almenys a la memòria…” (2)

El Grup de lectura de la Biblioteca Municipal de Tossa comentarà aquest llibre el proper 4 de juny, a les 8 del vespre.

Altres veus nostàlgiques que us recomanem a crits:

El que resta del dia de Kazuo Ishiguro
L’última trobada de Sándor Márai
El lector de Bernhard Schlink
L’amic retrobat de Fred Uhlman
Retorno a Brideshead d’Evelyn Waugh
El tret de gràcia de Marguerite Yourcenar

(1) Agustín Fernández Paz, “Un riu de paraules”. Només ens queda l’amor . Alzira: Bromera, 2009, pàg. 167-168
(2) Giorgio Bassani. El jardí dels Finzi-Contini. Barcelona: Proa, 1987, pàg. 44

3 comentaris:

  1. He entrat aquest blog i m'agrada. Precisament dels llibres rellegits, trobo que és una bona manera d'entendre més bé la interpretació o el que vol dir l'autor. Només volia dir que el Jardí ... és una narració bonica i aquest autor sé que ha escrit trilogies entorn el tema dels jueus.
    Ara estic llegint un llibre que has recomanat de l'Agustín , ara no recordo el cognom. M'està agradant molt , són uns contes sobre records, atzar. etc. El títol Només ens queda l'amor.
    Moltes gràcies . Jo sóc de Banyoles i em dic Anna.

    ResponElimina
  2. Anna, has llegit "Darrera la porta" del mateix Bassani? És veritablement fascinant... Gràcies a tu :-)

    ResponElimina
  3. No, no l'he llegit. Me ' l llegiré un dia d'aquests. Gràcies

    ResponElimina