dilluns, 29 de setembre del 2014

Un dia com avui...

AVUI, 29 de setembre...


Un dia com avui, de fa cent dos anys, naixia PERE CALDERS. I quant ens agraden els seus contes plens de bona irona i sentit de l'humor.  El recordem amb un bon somriure.

"Ganes de buscar-se-la.
- Vinc a cobrar el gas -digué el cobrador.
- No tenim gas -respongué la senyora.
- Doncs que sigui l’electricitat -insistí el funcionari.
- No tenim electricitat.
- I què me’n diu, de l’aigua?
- No tenim aigua.
- En aquest cas, si em fa el favor, la violaré, que és una cosa que sempre ve de gust".

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 2002, pàg. 117-118. 

divendres, 26 de setembre del 2014

Què passa amb Jane Austen?



 “Estimada i detestada, sempre ha tingut els crítics en peu de guerra. Qualsevol biblioteca és bona sempre que no contingui cap volum de Jane Austen, va dir Mark Twain, la nineta dels ulls literaris dels Estats Units. Encara que no hi hagi cap més llibre. Carlyle va dir que els seus llibres eren lamentables, una porqueria. Encara avui se l’acusa de claustrofòbica i de tenir un espectre limitat, i se la bandeja com a autora per a dones. La vida de províncies no mereix atenció? Les tribulacions femenines no tenen importància? Quan és Flaubert, tot plegat està la mar de bé, evidentment. Planyeu els pobres idiotes
 

-Siri Hustvedt, L'estiu sense homes. Pàg. 162

dimarts, 23 de setembre del 2014

"He estat tan feliç fent de bibliotecària..."

Avui ha mort Teresa Rovira, una gran bibliotecària i una gran dona, tot un referent per al nostre país i la nostra cultura. “Bella i vella dama digna” com la qualifica en Josep Murgades".


http://www.nuvol.com/noticies/mor-teresa-rovira-filla-de-rovira-i-virgili-i-referent-de-les-bibliotecaries/

dijous, 26 de juny del 2014

Fàbrica de somnis

"La lectura es una fábrica de sueños. Yo de niña me imaginaba los personajes, las ciudades. Tenía una idea fabulosa de la ciudad de Copenhague por lo que leía en Andersen, y cuando realmente la conocí, encontré mi sueño. Había un ilustrador ruso del siglo pasado que nunca pintaba al protagonista, lo ponía de espaldas para que el lector lo imaginara…" (Ana María Matute)


Avui, els seus llibres bateguen amb més força a les lleixes.I ens conviden a fabricar somnis amb la realitat i més enllà d'ella. 

Entrevista al programa Savis: 
http://www.tv3.cat/videos/1562399




dimecres, 11 de juny del 2014

Amb bon sentit de l'humor

“(...) hem d’avisar que, per cap motiu, el fet de somriure no ha de fer oblidadís el trenc de plor que tots portem a dins. O al contrari” (Pere Calders)

dijous, 5 de juny del 2014

Mig pa i un llibre



AVUI, 5 de juny...

Un dia com avui, de fa cent setze anys, naixia Federico Garcia Lorca i el recordem amb les seves paraules en la inauguració de la biblioteca del seu poble l'any 1931, reivindicant que la cultura sigui a l'accés de tothom. "No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro..."

Aquí el text sencer:

Discurs de Federico García Lorca en la inauguració de la biblioteca de Fuente Vaqueros (1931)

“Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.
Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.
No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.
Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?
¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.
Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz".

dimarts, 20 de maig del 2014

Recordant Gabriel Ferrater



AVUI, 20 de maig...


Un dia com avui, de fa noranta-dos anys, naixia Gabriel Ferrater. Poeta maleït, obra sorprenent, agosarada, posicionament vital.

Al recull Da nuces oueris, se’ns presenta així: “Vaig néixer a Reus, el 20 de maig del 22. Els altres fets de la meva vida són de més incerta descripció i més difícils de datar. M’agrada la ginebra amb gel, la pintura de Rembrandt, els turmells joves i el silenci. Detesto les cases on fa fred i les ideologies”.

Considerava que era el fons el que feia el poema i que tot poema hauria de ser clar, sensat, lúcid i apassionat.

    A l'inrevés

    Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
    frenètica d'agost, els peus d'un noi
    caragolats al fil del trampolí,
    l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
    dels lilàs a l'abril, la paciència
    de l'aranya que escriu la seva fam,
    el cos amb quatre cames i dos caps
    en un solar gris de crepuscle, el peix
    llisquent com un arquet de violí,
    el blau i l'or de les nenes en bici,
    la set dramàtica del gos, el tall
    dels fars de camió en la matinada
    pútrida del mercat, els braços fins.
    Diré el que em fuig. No diré res de mi.


Aquí  "Metrònom Ferrater", un excel·lent documental al voltant de la figura i l'obra de Gabriel Ferrater.

http://www.tv3.cat/videos/2621459