dimarts, 25 d’octubre de 2011

L'alegria de la lectura


“(…) hem d’avisar que, per cap motiu, el fet de somriure no ha de fer oblidadís el trenc de plor que tots portem a dins. O al contrari…” (1)


Llegeixo a Viu i llegeix l’entrada sobre La hija de Robert Poste d’Stella Gibbons. I em fa pensar en llibres alegres i tristos i en l’alegria de la lectura.

Aquest estiu vaig marxar una setmana de vacances amb uns libres triats expressament com a divertits. No feia gaire m’havien acusat de sentir debilitat per la literatura trista. A la maleta tres llibres d’humor anglès per anar sobre segur: La hija de Robert Poste del qual havia llegit “está considerada la novela cómica más perfecta de la literatura inglesa del s. XX”, L’oncle Oswald de Roald Dahl, perquè l’humor de Dahl sempre val la pena i allò que llegia sobre el més gran fornicador de la història tenia molta gràcia, i Els Grope de Tom Sharpe, amb aquelles dones lletges i terribles que raptaven els homes per perpetuar la família.


Els vaig llegir tots tres. Personatges estrambòtics, situacions impossibles, deliris humorístics, però poc més. Llegits i tancats; llibres que no rellegiré però no, evidentment, perquè siguin esbojarrats. No hi vaig acabar de trobar aquella alegria de la lectura que t'omple i et meravella.

Llegim i quan trobem allò tan difícil d’explicar, sempre sentim satisfacció. Pot ser una història dura i terrible, pot ser una història trista, pot ser una història divertida…, tant hi fa. I de totes maneres, penso que és molt difícil d’etiquetar un bon llibre amb un únic adjectiu d’aquesta mena, sempre hi ha molt de tot.

No me'n puc estar, però, de recomanar-vos alguns llibres que m'han meravellat des del sentit de l'humor i de la fina ironia. De tots ells vaig rebre l'alegria que dóna la bona lectura. Segur que n'oblido molts i molts.


- Invasió subtil i altres contes, Ronda naval sota la boira de Pere Calders

- Historias de cronopios y famas de Julio Cortázar

- Una lectora poc corrent d'Allan Bennet

- De acuerdo, Jeeves de P.G. Wodehouse

- Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer de David Foster Wallace

- Delicioso suicidio en grupo d'Arto Paasilinna

- 84, Charing Cross Road d'Helene Hanff

- El lloro de Flaubert, "El polissó" /Història del món en deu capítols i mig, de Julian Barnes


(1) Pere Calders, Ronda naval sota la boira. Barcelona: La Magrana, 2009, pàg. 17


5 comentaris:

  1. A mi, l'alegria de la lectura m'arriba quan em remou alguna cosa per dins, sigui trista o de per riure...

    Gràcies per les recomanacions! Algunes ja m'han alegrat la vida, ja...

    Salut i bons llibres!

    SU

    ResponSuprimeix
  2. Penso exactament igual que tu, Su. He trobat l'alegria de la lectura en llibres tristíssims i en altres que no ho eren.

    ResponSuprimeix
  3. Comparteixo la teva opinió i he disfrutat molt amb la ironia d'alguns dels llibres que menciones. Els que no llegit de la llista acaben de passar al sac de recomanacions preferents.
    La cita del ronda naval és una de les frases que millor perfilen el fer de'n Pere Calders, que et fa somriure però a la vegada sempre és a punt d'emocionar-te

    ResponSuprimeix
  4. Ostres, quina descoberta! Tossa és el meu país petit. De vacances, però tota la meva infantesa té el rerefons del poble, amb les seves transformacions fins difuminar-se. En 50 anys les coses han canviat molt. Quantes històries! Jocs, amors, lectures... Esmorzars compartits a la taverna amb els pescadors; nits d'hivern a la llar de foc (no recordo com es deia el lloc; era, crec recordar, a Ferran Agulló). Hi vaig tenir casa; ma germana es va casar amb un tossenc (m'estalviaré el nom).

    A Tossa la literatura es païa d'una manera diferent. Crec que ja mai més he tornat a ser aquell lector que perd el món de vista i se submergeix dins del llibre. També costa trobar llibres que t'absorbeixin i et transportin. Ara aviat encetaré el "Jo confesso" que llegies al setembre, amb l'esperança que m'atrapi.

    Aquesta setmana he acabat una novel·la que m'ha devorat. Aviat en faré un apunt al meu bloc (http://enarchenhologos.blogspot.com/), però et deixo el títol per si tens oportunitat de llegir-la: "Yósik, el del mercado de Vilnius", de Joseph Buloff. Una joia!

    Res, no t'atabalo més. M'alegro de tenir un vincle amb Tossa. Aniré passant per aquí a veure què dius.

    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  5. Hola Enric,
    Llegeixo ara el teu comentari; benvingut a Bibliotossa. Que bonic el que expliques de Tossa i les teves lectures. No conec el llibre que ens recomanes amb tant d’entusiasme, el buscaré. Visitaré també el teu bloc.

    ResponSuprimeix