dimarts, 1 d’octubre de 2013

L'últim dia abans de demà

Per l’Emília que s’estima els llibres que no ho expliquen tot.

Eduard Márquez ens va emocionar amb El silenci dels arbres i ara ens deixa, pràcticament, sense alè. L’últim dia abans de demà és un llibre en el qual l’art està més en suggerir que no en explicar i en fer-nos sentir moltes coses.

L’autor torna a fer ús d’un estil literari extremadament concís i molt acurat per fer-nos conèixer moments decisius que ha viscut el protagonista des de la infantessa fins al present. Una vida fragmentada en instantànies, on el sentiments de dolor i pèrdua són molt intensos. Molts dels personatges són tristos i estan afectats per trastorns psicològics, hi ha il·lusions perdudes, tragèdies i desolació. L’absència de descripcions i de detalls reforça l’impacte de totes les vivències que s’hi narren.

"623 grams. Torno les cendres a l'urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys que quan va néixer. Amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola...”

Aquest és l'inici d'un llibre difícil d’oblidar. Llegiu-lo, us emocionarà. I malgrat tant de dolor hi ha lloc també per l’esperança: l’últim dia abans de demà... Sempre ens queda un demà i cal esperar-lo.

Més comentaris a:  Núvol ; Viu i llegeix ; Racó per llegir...

- Eduard Márquez, L'últim dia abans de demà. Barcelona: Empúries, 2011. pàg. 11

Cap comentari:

Publica un comentari