dilluns, 8 de març de 2010

Dia de la dona

Per a la data d’avui, la poesia de Maria-Mercè Marçal. Perquè sí, a l’atzar agraïm...


“Vuit de març”

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria-Mercè Marçal, "Vuit de març", Bruixa de dol. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 119-120


I perquè és una delícia, aquesta preciosa versió d’en Miguel Poveda de la poesia “Cançó del bes sense port” que ens va fer conèixer en Jaume.

Cap comentari:

Publica un comentari