dilluns, 17 de maig de 2010

El primer home d'Albert Camus

Aquest any ha fet 50 anys de la mort d’Albert Camus i aquesta és l’obra en què estava treballant quan va morir i que no va tenir temps de revisar ni d’acabar. Es tracta d’una novel·la extraordinària on sota el nom de Jacques Cormery ens trobem amb la pròpia història de l’autor. Orfe de pare, ja gran, necessita retrobar-se amb aquesta figura perduda i recorda els anys d’infantesa viscuts en un barri perifèric d’Alger. Allà, educat per una àvia autoritària i per una mare gairebé muda, viu una vida molt humil. Serà un nen despert, amb ganes d’aprendre encoratjat, especialment, pel seu professor de primària, Louis Germain, a qui estarà agraït tota la vida.

És una obra plena de vida i d’emocions. I com en aquesta secció parlem de les emocions de la lectura, llegiu que sentien Jacques i el seu amic Pierre quan, cada dijous, anaven a la biblioteca municipal:

"Obria tres cops per setmana als vespres després de les hores de treball, el dijous inclòs, i el dijous durant tot el matí. Una jove mestre, de físic força ingrat, i que donava gratuïtament unes hores dels seu temps per aquesta biblioteca, seia darrere una taula bastant ampla de fusta blanca i s’encarregava del préstec de llibres (...). La biblioteca constava majoritàriament de novel·les però moltes eren prohibides als menors de quinze anys i emmagatzemades a part. I el mètode purament intuïtiu dels dos nens no permetria triar el millor entre el que quedava. Però l’atzar no és la pitjor cosa en qüestió de cultura i, devorant-ho tot, els dos goluts s’empassaven alhora el millor i el pitjor sense preocupar-se, per altra banda, de retenir res, i si fa no fa no retenien res fora d’una estranya i puixant emoció que, al llarg de setmanes, mesos i anys, feia néixer i créixer dintre seu un univers d’imatges i records irreductibles a la realitat en què vivien cada dia, però certament no menys presents per aquells nens ardents que aleshores vivien els somnis tan violentament com la vida"

Albert Camus, El primer home. 5a ed. Barcelona: Empúries, 1997, pàg. 196

Cap comentari:

Publica un comentari