
Aquesta és la temàtica d'Elegia: una mirada retrospectiva a totes les trobades que ha tingut el protagonista amb la malaltia i la mort. Hi ha també una mirada cap al seu passat i cap a totes les equivocacions que ha fet al llarg de la seva vida. Un lament per la mort i per la vida que va ser i que ara, quan és el final, pren la seva veritable rellevància.
“Encara que el que havia après no era res comparat amb l’inevitable atac que representa el final de la vida. Havia pres consciència del patiment mortal de cadascun dels homes i dones que per casualitat havia conegut durant tots els anys de vida professional; de la dolorosa història de lamentacions, de pèrdua i d’estoïcisme de cadascun d’ells; de la por, el pànic, l’aïllament i el terror; havia descobert cadascuna de les últimes coses de les quals s’havien separat i que una vegada havien estat vitals per a ells, i com, sistemàticament, s’anaven destruint...”
Si voleu saber més d’aquesta novel·la breu, 125 pàgines corprenedores, o d'altres llibres de Roth visiteu el bloc El Lamento de Portnoy.
Per acabar, recordar-vos dues novel·les també molt breus i magnífiques sobre la mort. La primera, Pedro Páramo de Juan Rulfo, una història de tenebres en què visitem un poble de morts. La segona, l’alegre i festiva obra de Jorge Amado, La muerte y la muerte de Quincas Berro Dágua, aquell que va experimentar dues morts i que va morir com volia, al pur estil de Big Fish.
I d’acompanyament l’Elegia de Gabriel Fauré.
El grup de lectura de la Biblioteca comentarà aquest llibre el 9 de juliol.
Philip Roth, Elegia. Barcelona: La Magrana, 2006, pàg. 108.
Philip Roth, Elegia. Barcelona: La Magrana, 2006, pàg. 108.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada