dilluns, 18 d’octubre de 2010

Com es conserven els records

Al llarg de tot l’any hem sentit parlar molt de records. El Me’n recordo de Joe Brainard ha precipitat un allau de reminiscències en articles, blocs i converses personals. Avui no parlarem de records concrets sinó de les diferents maneres de conservar-los.

Ella va perdre fa uns dies part de la seva memòria escrita, la més secreta. Allà hi guardava sentiments, confidències, trobades... tot de manera poc convencional, diaris personals que no eren diaris ni mensuals, cartes que no havia enviat mai, frasses significatives, esborranys, caòtics records... No necessitava mirar aquest arxiu secret però li agradava saber que allà ho tenia, per si de cas. Jo de seguida vaig pensar en el conte de Cortázar i en si ella era més aviat "fama" o més aviat "cronopio". Un aspecte molt important per considerar l'abast de la pèrdua.

Conservación de los recuerdos.
Los famas para conservar sus recuerdos proceden a embalsamarlos en la siguiente forma: Luego de fijado el recuerdo con pelos y señales, lo envuelven de pies a cabeza en una sábana negra y lo colocan parado contra la pared de la sala, con un cartelito que dice: "Excursión a Quilmes", o: "Frank Sinatra".

Los cronopios, en cambio, esos seres desordenados y tibios, dejan los recuerdos sueltos por la casa, entre alegres gritos, y ellos andan por el medio y cuando pasa corriendo uno, lo acarician con suavidad y le dicen: "No vayas a lastimarte", y también: "Cuidado con los escalones". Es por eso que las casas de los famas son ordenadas y silenciosas, mientras que en las de los cronopios hay gran bulla y puertas que golpean. Los vecinos se quejan siempres de los cronopios, y los famas mueven la cabeza comprensivamente y van a ver si las etiquetas están todas en su sitio”

Us recomano llegir o rellegir Cortázar i avui, pel tema, Historias de cronopios y de famas que, personalment, porta corredisses de records vius d'un pis d'estudiants a Cerdanyola. Són, ben segur, dels contes més divertits i irònics que he llegit. En la primera part del llibre trobareu les instruccions per aprendre a fer les coses bé com, per exemple, plorar o donar corda a un rellotge, que sempre són importants; en la segona i tercera part, tot un seguit d’ocupacions i conductes estranyes, tant com les nostres; i, per últim, les vivències de "famas", "cronopios" i "esperanzas". Sentiu Cortázar parlant dels seus éssers fantàstics.



- Julio Cortázar, Historias de cronopios y de famas, 2a ed. Madrid: Santillana, 2002, pàg. 115

Cap comentari:

Publica un comentari