divendres, 3 de juny de 2011

Els perills de la lectura

La lectora, Jean-Jacques Henner (Museu d'Orsay, París)

"(...) él se enfrascó tanto en su lectura, que se le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los días de turbio en turbio; y así, del poco dormir y del mucho leer, se le secó el celebro, de manera que vino a perder el juicio. Llenósele la fantasía de todo aquello que leía en los libros, así de encantamientos como de pendencias, batallas, desafíos, heridas, requiebros, amores, tormentas y disparates imposibles..." (1)

De la mateixa manera que el Quixot sortia a buscar les aventures que havia llegit, Madame Bovary, plena de fantasies, busca l’amor que havia llegit. On era la felicitat dels llibres es preguntava? Ella, lectora (no entrem ara si mala o bona lectora), no és capaç de trobar a la vida la felicitat, la passió i l’embriaguesa que havia trobat en les seves lectures.

Els perills els té clars la seva sogra que decideix atacar el problema:

“Resolgueren, doncs, d’impedir que Emma continués llegint novel·les. L’empresa no semblava gens fàcil. La bona senyora se n’encarregà. Quan passaria per Rouen aniria en persona a casa del qui llogava els llibres, a dir-li que Emma deixava la subscripció. I, si el llibreter pretenia persistir en el seu ofici d’emmetzinador, bé tindrien el dret d’anar a avisar la policia” (2)

Llegiu què deia Flaubert en el seu famós diccionari: "Jovencita: Articular esta palabra tímidamente. Todas las jovencitas son pálidas y frágiles, siempre puras. Evitar que lean libros, visiten museos, teatros y, sobre todo, el zoológico, donde están los monos”. Ara ja coneixem la picardia de Flaubert i no ens espantem.

Però les jovenetes i les dones han llegit i continuen llegint. Literatura bona i no tan bona. I moltes encara s’encanten amb novel·les plenes de somnis romàntics. I no passa res.

Un llibre que es mereix una entrada per ell mateix però que, parlant de perillositat, no podem deixar de citar. Las mujeres, que leen, son peligrosas d’Stefan Bollmann (3). Un llibre molt bonic, amb comentaris sobre pintures de dones lectores. Perilloses, o no. A criteri de cadascú.

(1) Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha. Madrid: Anaya, 1996, vol. I, pàg. 59
(2) Gustave Flaubert, Madame Bovary. Barcelona: Educaula, 2010, pàg. 168-169
(3) Stefan Bollmann, Las mujeres, que leen, son peligrosas. Madrid: Maeva, 2008

4 comentaris:

  1. No tenint prou amb pertànyer a la categoria "dona que llegeix", jo, a sobre, fumo, la qual cosa m'inclou, una mica, en aquella altra famosa classificació de la Mae West "les dones bones van al cel, i les que fumen, a tot arreu!".
    Un apunt magnífic, Bibliotossa.
    Prenc nota de la referència al llibre de Bollmann, un perfecte desconegut per a mi. Em fa que m'agradarà molt.
    I que la trobada d'avui sigui altament enriquidora.

    ResponSuprimeix
  2. Desconeixia el tercer llibre i té bona pinta. Veurem si hi és a la xarxa de biblioteques. Sobre Flaubert, jo diria que dedicava moltes hores al dia a pensar sobre jovenetes pures i formes de fer-les impures. Això de "l'emmetzinador" m'ha agradat molt.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies Matilde i Lluís. La propera setmana faré una entrada sobre el llibre de Bollmann. És curiós i molt bonic.

    ResponSuprimeix