“Lentas siguen las lunas a las lunas, como cede a la luz la luz, los días a los días, el párpado tenaz al mismo sueño. Vivir es fácil. Arduo sobrevivir a lo vivido”.
De l’excel·lent No amanece el cantor que ens va fer conèixer en Jaume. Un llibre de textos curts, escrits amb una prosa poètica preciosa, en els quals José Ángel Valente expressa el patiment i el dolor per l’absència. Els textos de la segona part del llibre, "Paisaje con pájaros amarillos", els va escriure després de la tràgica mort del seu fill.
De l’excel·lent No amanece el cantor que ens va fer conèixer en Jaume. Un llibre de textos curts, escrits amb una prosa poètica preciosa, en els quals José Ángel Valente expressa el patiment i el dolor per l’absència. Els textos de la segona part del llibre, "Paisaje con pájaros amarillos", els va escriure després de la tràgica mort del seu fill.
- José Ángel Valente, No amanece el cantor. 3a ed. Barcelona: Tusquets, 2005, pàg. 113.
en J.A. Valente deu ser un dels grans poetes castellans de les darreres dècades. Hi va haver un temps de la meva vida en què em vaig sentir fascinat per la seva obra, enamorat del poeta. Fa molt bo de tornar-lo a trobar inesperadament a la pantalleta.
ResponEliminaLluís, tens tota la raó, José Ángel Valente escriu d'una manera fascinadora. Aquests dies m'ha tornar a acompanyar molt.
ResponEliminaPer cert: potser no lliga massa amb el teu apunt, però aquest estiu he recomençat "El lloro de Flaubert". Feia temps que no m'ho passava tan bé (llegint). O tant bé de nou.
ResponEliminaLluís, m'agrada que ho diguis. Personalment adoro aquest llibre. Tot Barnes però, especialment, aquest. Al grup de lectura de la Biblioteca no va convèncer. Sobre gustos i passions..., ja se sap.
ResponElimina