La trobada del grup de lectura de la Biblioteca del mes de febrer serà, ben segur, especial. Aquest vespre comentem la poesia corprenedora de Joan Vinyoli a través de la veu de Núria Candela i la música d’Eduard Iniesta. No és la primera vegada que comentem poesia, però sí la primera que comentem una audició.Aquest CD és una delícia en tots els sentits. Per la poesia, per la selecció, per una veu que sap arribar al més profund dels versos i és capaç d’expressar totes les emocions amb una interpretació extraordinària.
L’any 1976 Vinyoli escrivia a Núria Candela: “Penso que estem molt identificats. Ets tu la que te m’assembles? O sóc jo que estic tant prop de tu que interpreto, quan encara no et coneixia, “coses” del teu ésser”. Nosaltres escoltem la poesia i també sentim que se'ns parla de coses molt properes, de coses del nostre ésser.
La selecció aplega 24 poemes, 9 dels quals pertanyen al llibre Tot és ara i res. Amb aquestes paraules, les recordem, va acabar la seva carta de comiat Miquel Pairolí. Hi trobem també poesies d’ A hores petites, Cants d’Abelone i d’altres llibres de Vinyoli. Poesies que arriben a l'ànima i ens parlen de tots els matisos de l'existència. Així hi trobem el dolor, la tristesa, molta nostàlgia per tot el que s'ha perdut o no s'ha arribat a tenir, però alhora també molta consciència del valor de la vida que fa que els versos més tristos despleguin alhora sensació de tendresa i molta vitalitat.
Recuperem les darreres estrofes d'Elegia de Vallvidrera" de Passeig d'aniversari, el darrer poemari d'un Vinyoli marcat pel presentiment de la mort, i on la poesia apareix com alliberadora, capaç de transformar l'àrid hivern del món en una vida fèrtil i feliç.
"I, doncs, és falsa
tota queixa que digui, tot gemec que faci,
tot ploricó:
que el que, però, perdura ho funden els poetes.
Tant és així que l’àrid
hivern amb què s’obria aquest poema
ha esdevingut, en fer-lo, fèrtil juny
feliç, afirmatiu, il.limitat,
i tot el blat es torna pa de vida".
L’any 1976 Vinyoli escrivia a Núria Candela: “Penso que estem molt identificats. Ets tu la que te m’assembles? O sóc jo que estic tant prop de tu que interpreto, quan encara no et coneixia, “coses” del teu ésser”. Nosaltres escoltem la poesia i també sentim que se'ns parla de coses molt properes, de coses del nostre ésser.
La selecció aplega 24 poemes, 9 dels quals pertanyen al llibre Tot és ara i res. Amb aquestes paraules, les recordem, va acabar la seva carta de comiat Miquel Pairolí. Hi trobem també poesies d’ A hores petites, Cants d’Abelone i d’altres llibres de Vinyoli. Poesies que arriben a l'ànima i ens parlen de tots els matisos de l'existència. Així hi trobem el dolor, la tristesa, molta nostàlgia per tot el que s'ha perdut o no s'ha arribat a tenir, però alhora també molta consciència del valor de la vida que fa que els versos més tristos despleguin alhora sensació de tendresa i molta vitalitat.
Recuperem les darreres estrofes d'Elegia de Vallvidrera" de Passeig d'aniversari, el darrer poemari d'un Vinyoli marcat pel presentiment de la mort, i on la poesia apareix com alliberadora, capaç de transformar l'àrid hivern del món en una vida fèrtil i feliç.
"I, doncs, és falsa
tota queixa que digui, tot gemec que faci,
tot ploricó:
que el que, però, perdura ho funden els poetes.
Tant és així que l’àrid
hivern amb què s’obria aquest poema
ha esdevingut, en fer-lo, fèrtil juny
feliç, afirmatiu, il.limitat,
i tot el blat es torna pa de vida".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada