No fa gaire parlàvem de les Cròniques marcianes d'en Bradbury, aquelles històries sobre la colonització
de Mart tan desoladores i de les quals deia Borges: “¿Qué ha
hecho este hombre de Illinois me pregunto, al cerrar las páginas de
su libro, para que episodios de la conquista de otro planeta me
pueblen de terror y de soledad?”
Ray
Bradbury va morir dimarts passat. Aquests dies posem els seus llibres
a la nostra prestatgeria d'honor. Volem que visquin, com ell
demanava. I us els recomanem molt.
Bradbury
era un gran lector i un entusiasta de les biblioteques. Llegeixo
la traducció de l'entrevista que li van fer a The
Big Read i
xafardejo en la seva ànima lectora. Sé que va començar a imaginar
amb les tires còmiques i amb contes com La
bella i la bèstia;
que corria cap a les biblioteques buscant la fantasia i la màgia;
que el llibre que més el va influenciar va ser Els
raïms de la ira de
l'Steinbeck i que el llibre més important de la seva vida va
ser Conte
de Nadal de
Charles Dickens, perquè, diu, allà hi és tot sobre la vida i la
mort.
I
llegeixo també, entusiasmada, que té set còpies de Tendra és
la nit, el qual no es cansa de rellegir. Això es sentir la passió d'una
lectura:
“(...)
Aquí tengo un libro de Scott Fitzgerald, Suave
es la noche;
tengo siete copias. He estado en París veinte veces. Cada vez que
voy llevo este libro y comienzo en la torre Eiffel y camino por París
desde que amanece hasta que el anochecer. Paro en restaurantes y leo
otro capítulo, y al terminar el día ya lo he leído entero. Leer
debe ser una experiencia total. Puedes leer mientras caminas y te
sientas en los restaurantes y lees el siguiente capítulo, y te
enamoras más...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada