dissabte, 9 de juny de 2012

Cròniques lectores de Ray Bradbury


No fa gaire parlàvem de les Cròniques marcianes d'en Bradbury, aquelles històries sobre la colonització de Mart tan desoladores i de les quals deia Borges: “¿Qué ha hecho este hombre de Illinois me pregunto, al cerrar las páginas de su libro, para que episodios de la conquista de otro planeta me pueblen de terror y de soledad?”

Ray Bradbury va morir dimarts passat. Aquests dies posem els seus llibres a la nostra prestatgeria d'honor. Volem que visquin, com ell demanava. I us els recomanem molt. 

Bradbury era un gran lector i un entusiasta de les biblioteques. Llegeixo la traducció de l'entrevista que li van fer a The Big Read i xafardejo en la seva ànima lectora. Sé que va començar a imaginar amb les tires còmiques i amb contes com La bella i la bèstia; que corria cap a les biblioteques buscant la fantasia i la màgia; que el llibre que més el va influenciar va ser Els raïms de la ira de l'Steinbeck i que el llibre més important de la seva vida va ser Conte de Nadal de Charles Dickens, perquè, diu, allà hi és tot sobre la vida i la mort. 

I llegeixo també, entusiasmada, que té set còpies de Tendra és la nit, el qual no es cansa de rellegir. Això es sentir la passió d'una lectura:

“(...) Aquí tengo un libro de Scott Fitzgerald, Suave es la noche; tengo siete copias. He estado en París veinte veces. Cada vez que voy llevo este libro y comienzo en la torre Eiffel y camino por París desde que amanece hasta que el anochecer. Paro en restaurantes y leo otro capítulo, y al terminar el día ya lo he leído entero. Leer debe ser una experiencia total. Puedes leer mientras caminas y te sientas en los restaurantes y lees el siguiente capítulo, y te enamoras más...”.

Cap comentari:

Publica un comentari