diumenge, 17 de febrer de 2013

El Lector por horas de José Sanchis Sinisterra

El Lector por horas és una obra de teatre de José Sanchis Sinisterra que té per protagonista la lectura. Una història molt enigmàtica entorn a la relació íntima que s’estableix entre la lectura i la personalitat del lector. Quan triem les nostres lectures, quan llegim, quan parlem de llibres, no posem en evidència bona part de nosaltres mateixos?

A l’obra hi ha tres personatges; tots tres intervenen en el procés lector: Celso, el pare que contracta un lector per a la seva filla cega i que, en principi, tria les obres que es llegiran; Lorena, la filla que necessita les paraules del lector; i, entre mig Ismael, el que posa la veu i al qual se li demana explícitament que llegeixi de manera transparent, sense expressar cap emoció o sentiment personal.

Una estranya proposició, pensem de seguida. És possible llegir en veu alta amb un to i una emotivitat neutra? Ja veurem de seguida que no. Ni triant, ni llegint, ni comentant un llibre podem evitar implicar-nos d’alguna manera.

Ismael llegirà a Lorena un seguit de novel·les i a partir de cada lectura anirà evolucionant la relació entre tots tres. La literatura no és innòcua i els seus efectes ens acabaran mostrant com són. Els tres personatges estan expressament a mig definir, tots amaguen importants secrets, tenen una personalitat opaca, i serà mitjançant aquestes lectures com acabarem descobrint-los o construint-los.

Atenció als títols que llegeix Ismael. Grans obres de la literatura universal que no són triades per casualitat:

- El Quartet d’Alexandria de Lawrence Durrell
- El Gattopardo de Tomasi di Lampedusa
- En el cor de les tenebres de Joseph Conrad
- Madame Bovary de Gustave Flaubert
- Història somiada d’Arthur Schnitzler
- Pedro Páramo de Juan Rulfo
- Un fragment d’un llibre que plagia el lector de Faulkner

"(...) Lo sé todo de usted. Cada sesión de lectura es una confesión, en cada pàgina me descubre un pliegue de su alma, un miedo, un rencor, el trazo de un recuerdo o de un deseo. Esas miles y miles de palabras leídas... No, no me interrumpa. (Pausa). ¿Iba a decirme algo? (Pausa).Lo sé todo de usted. Los adjetivos, sobre todo, le traicionan. Y también algunos verbos...(...) Miente cuando habla, pero leyendo se desnuda..."

De la mateixa manera que Lorena acaba sabent d'Ismael i creant la seva història, nosaltres, com a espectadors/lectors, sentim, intuïm, interpretem i acabem decidint de forma activa la vida de Celso, Lorena i Ismael.

- Josè Sanchis Sinisterra, El lector por horas. Barcelona: Proa; Teatre Nacional de Catalunya, 1999, pàg. 97-98.

2 comentaris:

  1. Crec que en Sanchís Sinistierra és una gran autor teatral que per raons desconegudes no acaba de tenir el reconeixement que es mereix. A mi em sembla superior a autors massa celebrats de qui no diré el nom, però que han fet gran fortuna guionitzant per a TV3.
    El vaig conèixer fa temps, en una xerrada que va fer per a una escola de teatre on jo anava a passar l'estona jugant a estudiant d'interpretació. I em va semblar una persona molt interessant, amb moltes idees i moltes coses a dir.
    M'agrada molt la llista de lectures, perquè possiblement seria molt emblant a la llista que jo podria fer.

    ResponSuprimeix
  2. Sí, Lluís pel que he llegit (no he vist cap obra seva) sembla un autor molt interessant. "El lector en hores", concretament, m'ha agradat molt; només tres personatges, una mínima ambientació, paraules i molts silencis, exigint una actitud activa per part de l'espectador/lector...

    ResponSuprimeix