dimarts, 12 de febrer de 2013

Història universal de Paniceiros de Xuan Bello

“Saber veure el món en un gra de sorra és una cosa que saben fer els poetes, si més no això deia Blake” (1)

Història universal de Paniceiros és un llibre especial, un d'aquells regals literaris que t'arriba només de tant en tant. Intens, poètic...; paraules plenes que ens apropen al nostre propi món universal, al passat que anem recreant, als llocs mítics, a la nostra història viscuda o inventada, als petits detalls que conformen la vida. Llegir i rellegir aquest llibre és un plaer.

Xuan Bello escriu en asturià, una llengua que només parlen uns pocs, i ens parla del seu poble, Paniceiros, una aldea molt petita amb una quarantena d'habitants. Des d'allà, aquest estiu la Mercè m'enviava un SMS: “t'escric des del centre del món...” . Ella volia veure aquell món i aviat ens el portarà ben aprop.

“En Pepín del Sueiru, un dia, ens va preguntar per què no dibuixàvem el món. Jo vaig traçar les línies dels continents, si fa no fa, i en Zoilo estigué molta estona pensant fins que va començar. Quan ens va ensenyar el que havia fet, vaig riure com un beneït: en aquell mapa hi havia les catorze cases de Paniceiros, el llogaret de Busturniegu al davant, i el cavall Jimmy, molt gran i de color clau, pasturant uns prats que reben el nom del Curqueidar” (2).

Xuan Bello, com havia fet el seu company Zoilo, ara ens dibuixa literàriament el món. Paniceiros, el poble de la seva infantesa. En diferents capítols que es poden llegir de manera independent ens parla d'històries diverses, d'episodis de la vida quotidiana, d'aventures amb llops i l'existència dels fantasmes, de la màgia de les terres cèltiques, de llibres i de viatges, de personatges senzills que meravellen. La seva ambició, així ens ho diu, és retratar la vida tal com va ser o tal com va somiar que era. Una manera de fer que aquell univers, amb les seves faules i la seva vida, no desaparegui del tot.  I ell, que té el do de les paraules, el fa renéixer esplendorós.

- Xuan Bello, La neu i altres complements circumstancials. Barcelona: Adesiara, 2010, pàg. 11
- Xuan Bello, Història universal de Paniceiros. Barcelona: Adesiara, 2008, pàg. 82

Cap comentari:

Publica un comentari